el quadern
Que vingui el llop
«Els desaprensius de la xarxa es queden tan amples parapetats darrere el seu món virtual i no hi ha cap llop, ni verídic ni virtual, que els clavi els ullals»
No sé quin rumb hauran agafat els esdeveniments quan el lector llegeixi això, però en el moment que jo ho escric, la companya i amiga Irene Rigall continua desapareguda. No en sabem res des del 16 de març. Jo em vaig assabentar que la Irene havia desaparegut quan un amic em va trucar esverat dient que acabava de rebre un correu on s'anunciava la desaparició de la periodista i es demanava ajuda per trobar-la. He d'admetre que la meva primera reacció va ser de reserva i vaig etzibar-li al meu comunicant: «Segur que no és alguna d'aquestes bromes que darrerament s'estilen a internet?». Vàrem fer les comprovacions bàsiques i aviat vam entendre que no es tractava de cap broma. Però la meva reacció no era injustificada. Feia pocs dies el meu correu electrònic havia estat bombardejat amb missatges sobre «la desaparició d'una adolescent a Besalú» i «la desaparició d'una noia a Mataró» que en el missatge original deia que era filla d'un company o companya de feina d'algú i amb el prec exprés de reenviar el missatge per donar-la la màxima difusió. Els missatges acompanyaven també una fotografia de la desapareguda. En aquests casos també vàrem fer comprovacions sobre la seva veracitat i era tot mentida No hi havia noia desapareguda a Besalú, ni a Mataró. Dies després encara em va tornar a arribar el missatge de la falsa desaparició a Mataró. I és clar, em va fer enfurismar. Passada l'enrabiada, la cosa em fa ballar el cap. Qui cony deu ser que se les empesca per inventar-se falses desaparicions i inundar els webs amb missatges que enganyen la gent? Quin benefici en treuen aquests beneits? Es rebolquen de riure veient com circula la seva farsa per la xarxa? Els fa trempar veure la capacitat que tenen per entabanar la gent?... Perquè l'única conseqüència que jo hi veig és que a la gent li pot acabar passant el que em va passar a mi: que acabis dubtant quan arriba un missatge verídic i el perjudici que això comporta per als afectats de veritat. És exactament el mateix cas que el del conte del pastor mentider que tot el dia cridava que venia el llop per fer la gracieta i el dia que va aparèixer el llop de veritat ningú no li va fer cas. Al conte hi va haver nefastes conseqüències per al mentider. La pena és que en la realitat aquests mentiders que difonen falses informacions no acaben tenint cap càstig espontani com sí que va tenir el pastor mentider. Ara no recordo si en el conte, tal i com me l'explicaven a mi, el llop se li va menjar les ovelles o se'l va cruspir a ell i tot. L'avantatge és que en els contes hi pots posar el final amb la moralina que vulguis quan els expliques. Però els desaprensius de la xarxa es queden tan amples parapetats darrere el seu món virtual i no hi ha cap llop, ni verídic ni virtual, que els clavi els ullals. Una llàstima. Perquè mereixerien un escarment. Com les dones que denuncien falses violacions o falsos maltractes dels homes. Per culpa d'aquestes mentideres es posa en dubte el testimoni d'autèntiques víctimes ultratjades.
