Articles

Apunts

Pajín

És el que té la política, i més encara quan s'acosten unes eleccions. El govern d'Espanya exigeix al govern de Catalunya que contribueixi a la reducció de la despesa. Primer li demana un 10% i després un 20%; i del Fons de Competitivitat que Espanya deu a Catalunya, res de res: Salgado s'escuda en un tripijoc de triler.

Bé, doncs, com que a Catalunya hi ha un govern seriós, els consellers posen fil a l'agulla i comencen a fer tisorades i a rebre patacades de tot arreu. El que més, de moment, Boi Ruiz, el responsable de Salut. Davant el més que justificat clamor de metges i infermeres, la ministra espanyola de Sanitat, Leire Pajín, demana detalls dels plans de Boi Ruiz i no descarta d'intervenir-hi.

Sí: ui, ara! ¿Com pensa intervenir la ministra? Farà una ratlla al terra i dirà: “Hasta aquí has llegado, Ruiz!”? ¿Anirà a parlar amb Zapatero perquè pagui el que ens deu i aguantarà els brams dels que l'acusaran de cedir als xantatgistes de sempre, o sigui de nosaltres, els catalans?¿O més aviat farà el joc de qui dia passa any empeny, a veure si ens podem plantar al 23 de maig i després ja veurem com ens en sortim, de la bardissa?

Després del fiasco de la Xina, que representa que havia de fer una gran inversió en algunes caixes, Zapatero va voler calmar les aigües assegurant que Espanya és un “poderós transatlàntic”. No en tinc cap dubte, no. Un transatlàntic que va a la deriva. I el pitjor de tot és que jo crec que el senyor que paleja carbó a la caldera tampoc és capaç de redreçar el rumb, com ell diu. Ràpid, als bots salvavides!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.