Segons bufa el vent

Em segueix meravellant la capacitat que tenim per aixecar grans polèmiques i debats eterns de petits grans d'arena mentre els temes de fons i els importants rellisquen en silenci amb més oblit que glòria. Des del 10-A sembla com si la independència de Catalunya fos un tema cabdal que està en boca de tothom, però la veritat és que tot plegat em fa l'efecte que només és foc d'encenalls i parlar per no quedar-se en silenci. Els polítics han demostrat, una vegada més, la seva incongruència en tots els fronts. Esbombar el secret de vot, contradir-se en dos dies de diferència, anunciar a so de bombo i platerets que es trenca la convivència, que neixen dues Catalunyes i tot un catàleg de despropòsits impropis d'un personal que, en teoria, hauria de guiar els nostres destins i portar-los a bon port. I per desgràcia no és un tema de colors ni d'ideologies. I el pitjor, a més d'aquesta manera peculiar de valorar les xifres, és aquesta batalla posterior de punts de vista i opinions (suposo que també em tocarà incloure'm en la crítica) i de disbarats de tota mena.

Tinc la sensació que aquesta manca de profunditat que guia bona part de les accions públiques contemporànies i aquesta necessitat de ser amens, distrets, gens feixucs i encantadors fan que el rigor que demana un tema seriós com aquest s'afronti amb una frivolitat gens beneficiosa. Em crida l'atenció veure com persones que han aconseguit que la política i la societat catalanes es converteixis en un seguit de gags, bromes gracioses i frases fetes que eclipsen la feina real s'esquincin les vestidures davant la presència al Parlament de personal com ara el Jimmy Jump o la Maria Lapiedra, que, per cert, en altres moments han rebut elogis i espai dels mateixos programes que ara els estigmatitzen. És llàstima que ho malbaratem tot movent-nos segons bufa el vent i fent un foc d'encenalls que sembla fonamental durant els dos dies que dura a les portades i que després es desfà com el sidral quan hi ha un altre tema (tractat amb la mateixa banalitat) que ens crida l'atenció. Malbaratem la història, la vida, el present i el futur en debats estèrils encaminats al lluïment propi d'una manera vergonyosa i indecent i, tal com deien les àvies, “ja t'ho trobaràs”.