Setmana Santa
–Prepara el palmó, Tronxo.
–I ben gros que el tinc.
–Hi faràs el gall de panses.
–Mocós, vergonya a vendre. Sortirem cantant i cantussejant. I jo amb perill d'entrepussar a les escales, mentre uns pixapins ens vigilen com si fóssim al temps de quan les bèsties parlaven.
–Dilluns i dimarts, dormint, Tronxo.
–No tant dormir, mocós, que a misses hi surt Déu Pare cridant que no badem, que tenim el Fill ficat a les nostres trasqueres. I aquells, emparpalats per la llei, es cregueren que era un tro.
–Tronxo, el dimecres Judes.
–Què saps tu, mocós. Era el futur ministre d'Economia del govern de sant Pere. Tan ministre que cisava. Tan pobre home que va trair l'Amic. I va penjar-se. Potser és als cels just perquè es va penjar de tan penedit.
–Tronxo, que t'esbarries.
–Fill meu, Tronxo, no t'esbarries.
–Vós m'enteneu, Mestressa.
–Au, fill meu, bon dijous.
–Un de molt savi me n'ha fet saber una i bona. El parenostre no parla del pa de cada dia. Diu que diu que Déu ens doni avui el pa del Demà. Diu que de l'eternitat.
–Tronxo fill, deixa't de savis.
–Ai, Mestressa, Getsemaní.
–Getsemaní, fill meu.
–Tronxo, d'aquesta no n'entenc res.
–Mocós, ets tan eixerit com dóna un cartó, però no pots plorar i menys entendre com Déu va ser tan nostre que va suar sang. Afeixugat de dolor i més afeixugat per les penes dels homes. En un instant, fora de temps, se sentia punyit per totes, totes les nostres malaventures. Des de l'absurd de les guerres fins a la desesperació d'aquella mosseta amb l'ànima buida.
–Tronxo, en sé d'homes de cartó.
–Ho semblen, moltíssims no saben res de l'hort de les oliveres, d'altres no en volen saber, d'altres no surten del plor sense conèixer l'àngel del conhort.
–Divendres Sant, fill meu.
–I Vós, Mestressa, sabent-ne de males, veient-lo passar amb la cara esbarrellada, veient-lo morir en un darrer clam. No ho oblidareu mai.
–Mai, fill meu, però va venir dissabte.
–Ho sé, Mestressa. Mentre la colla se sentia retuda, Vós éreu tot esperança. Sabíeu que benaurats els pobres i que els arribaria ací baix un tast del Regne dels cels.
–I va ressuscitar, Tronxo, fill.