L'hora de Gagarin

El primer home que va fer la volta a l'òrbita terrestre també fa la volta al meu canell. Al meu i al de tots aquells que tenen un rellotge de l'exèrcit soviètic, que hi va afegir la seva imatge en una petita càpsula a mitja corretja. Un Komandirskie. El vaig comprar a la plaça Roja de Moscou l'any 1992. El cinquantenari de la fita de Iuri Gagarin, avançant-se tres setmanes als nord-americans a sortir a l'espai, m'ho ha refrescat.

Els Komandirskie, que anaven buscats, feien gairebé la mateixa tossa que els que són tendència ara: rellotges grossos. Com les ulleres. Tot va a l'ample. Menys les corbates i els pressupostos. De fet, la cursa de l'espai que va iniciar Gagarin, amb permís de la gossa Laika, i uns quants animals més, no es pot seguir. No hi ha diners per anar a Mart. Per bé que gràcies a la rifa és fàcil que Xavier Gabriel acabi sent un dels pioners del turisme espacial. L'1 de Maig del 1992, davant del Kremlin i del mausoleu de Lenin jo comprava rellotges de l'exèrcit a un home que els devia haver aconseguit d'estranquis.

L'URSS s'havia acabat feia un any, i els magatzems Gum encara no havien recuperat el control del mercat. Me'n vaig quedar un amb l'estrella, i un altre amb un tanc i un amb paracaigudes, i encara un altre amb una esfera que marcava vint-i-quatre hores i no dotze. El venedor no autoritzat mirava a banda i banda de la plaça, i els ensenyava tímidament, amb molt més pudor que Maria Lapiedra i Jimmy Jump junts a la Ciutadella. Tot són maneres d'assistir als processos de canvis històrics. Aquella festa del treball, la primera publicitat comercial que hi va haver a Rússia, va ser la de Turisme de Canàries. Una pancarta de roba pintada, deia en rus i anglès que a les illes Canàries hi ha 323 dies de sol, i que la natura és càlida.

El cert és que amb el temps, els russos també han descobert Catalunya i la seva oferta turística. I ara són ells els que vénen a salvar el país, la temporada i a posar en òrbita la nostra economia, i sense arriscar-se tant com Gagarin.