Custo a Cartago

De seguida que va arribar a Tunísia amb tot el seu equip, Custo Dalmau va sentir-se còmode i tranquil. Potser massa tranquil, perquè malgrat allotjar-se en un indret paradisíac “no hi ha turistes a l'hotel”. És el que passa quan un país viu una transició democràtica i té com a veí Gaddafi fent la guitza. La por fa que els visitants triïn altres destinacions, i en algunes zones la davallada ha arribat al 70%.

La moda com a promoció. Amb la temporada d'estiu al davant, les autoritats del govern provisional volen canviar la situació i per això res millor que posar el focus sobre els esdeveniments més lúdics que es fan, en aquest cas la Fashion Week, que aplega creadors de diferents països àrabs i especialment del país, alguns dels quals tenen projecció a França. Custo s'hi ha apuntat en l'últim moment per donar suport al procés democràtic del país, malgrat que li suposa un esforç extra, ja que la setmana que ve desfila a Lima, i després se'n va a la Xina, on està en vies de començar a obrir botigues. A banda de la seva passarel·la de referència, Nova York, al lleidatà li agrada mostrar el que fa pel món i en aquest cas toca la moda de l'hivern que ve, que s'ha vist “en un indret increïble”. Parla de les ruïnes de Cartago, és clar. “Feia 30 anys que no venia i t'asseguro que hi torno”, deia mirant les platges. Quina millor propaganda hi ha?

Aprendre a manifestar-se. Les paraules de la directora de l'Oficina de Turisme de Tunísia posen xifres i reflexió al sentiment del dissenyador. Leila Tekaia esborra del nostre pensament el terror a ser agredits, i ho fa amb dades: “Cap turista ni establiment ha patit gens la nostra revolució, que va començar al gener i ha estat pacífica”. Quan li dius que no parem de llegir per internet que hi ha revoltes als carrers i manifestacions, ens avisa que hi ha Twitters malintencionats i també recorda la Transició espanyola: “Sempre que s'acaba amb un règim dictatorial hi ha un moment de transició en què la gent surt al carrer a demanar el que no ha tingut mai i ho fa com pot perquè està aprenent fins i tot a manifestar-se, però ni hi ha trets, ni sang”. Insisteixo que alguns països europeus no recomanen precisament el turisme a Tunísia i Tekaia respon que si es coneix a fons la situació no hi ha res a témer. “La guerra està molt lluny de les zones turístiques i la situació a Líbia no té res a veure amb la nostra. Nosaltres només som el veí solidari”. Islamisme? “El règim el prohibia i ara normalitzem la situació, que és la manera d'evitar problemes. Com també establim paritat política entre homes i dones”. I què passa amb la immigració, ara aturada per Itàlia? “Berlusconi volia apartar les mirades dels seus conflictes interns. Ens dol que hi hagi sortides de gent i podem ajudar a reduir-les fomentant el turisme, ja que s'han perdut uns 100.000 llocs de treball”.

Els catalans van a Tunísia? Tekaia constata que el turisme que més ràpidament es recupera és el que es tanca en un resort, cosa que no passa amb els catalans, exploradors de mena de tots els racons. Per això insisteix que ara ja es pot tornar a fer de viatger intrèpid. Com Aníbal, però sense elefants.