Veneració pel diner
Entenc que hi hagi gent que respecti els que tenen diners, perquè el poder econòmic imposa. Però em molesta quan el respecte es transforma en veneració. Són les persones les que mereixen respecte, amb diners o sense. La veneració l'hem de reservar per a algunes figures que superen la mitjania, però no pels diners que tenen, sinó per altres raons. Es podrien fer tres grups de persones que tenen diners. I parlo de fortunes considerables, no de patrimonis d'un cert volum.
El primer grup està format per aquelles persones que han treballat molt i bé. Abans dèiem com un negre, però ara l'expressió és racista i políticament incorrecta. Han treballat 40 o 50 anys, han demostrat intel·ligència i imaginació, i han acumulat un bon grapat de diners. I a més han tingut sort, ja que la seva feina s'ha desenvolupat en una conjuntura o en unes circumstàncies favorables. El grup forma la primera o segona generació del que anomeno la burgesia emprenedora catalana.
El segon grup el constitueixen les famílies que han rebut una herència i l'han mantingut o consolidat gràcies al seu esforç o al d'altres. Deien dels milionaris americans que el que era realment difícil era guanyar el primer milió de dòlars. No és estrictament veritat, però sí que amb una herència considerable a les mans, n'hi ha prou per mantenir-la si es tenen bons administradors i s'apliquen criteris de prudència. Conec grans empreses catalanes en les quals el cervell ha estat o és un alt funcionari que ha treballat tota la vida en un marc d'una relativa grisor, lleial als propietaris. També en aquest grup juga la sort i la previsió, perquè algunes fortunes s'han desfet per inversions immobiliàries, per especulacions agosarades o per haver seguit consells de pretesos genis financers.
El tercer grup és el més difícil de definir i el més heterogeni. Han creat la seva fortuna en pocs anys i amb relativament poc esforç laboral. L'origen és divers. Els diners els han arribat perquè s'han casat amb una pubilla que ja els tenia o perquè han especulat amb fortuna en alguns dels sectors en què s'han creat bombolles i han desinvertit abans que esclatessin. Inclou negociants que no dubten a jugar fort i acceptar riscos elevats. Hi ha membres d'aquest grup que han creat i destruït fortunes més d'una vegada en la seva vida.
La millor manera de perdre el sentit de la veneració per aquells que tenen diners és conèixer-los. T'adones que, amb algunes excepcions del primer grup, no són molt diferents dels altres. I que alguns fins i tot són poca cosa.
Em queda una cosa per explicar: el motiu d'aquest article. M'he enfurismat quan la meva dona –no m'he enfadat amb ella, eh!– m'ha dit que al mercat on va hi ha venedors que veneren alguns clients només pel seu nom. Un nom que els identifica com a membres d'una família amb gran poder econòmic.
Personalment, respecto molta gent –la immensa majoria– i en venero alguns. Però en aquest segon cas, mai ho faré pels diners que tenen. No sóc tan ximple; he conegut massa rics en la meva vida.
