Caiguda i ascens de l'ACN

Les informacions que han circulat en els darrers dies referides a l'ACN (Agència Catalana de Notícies) són esperançadores pel que fa al futur d'aquesta empresa pública de comunicació. Segons sembla, el govern de CiU, un cop passats els cent dies de gràcia, ha intervingut en l'ACN i n'assumeix el control. No podia ser d'una altra manera, ja que si la responsabilitat recau en el govern de CiU, no tindria sentit mantenir durant gaire temps més l'agència en la rutina decadent en què estava instal·lada en els últims quatre anys. I d'altra banda, el fet que el diputat i candidat a l'alcaldia de Girona Carles Puigdemont, un dels valors en alça d'aquesta segona etapa de CiU, pugui tornar a tenir ascendència sobre l'ACN és tota una garantia que l'agència es prepara per a un nou ascens en el panorama comunicatiu del país, similar al que va significar la seva fundació. Cal no oblidar que Puigdemont va ser l'inventor i primer director de l'ACN i que, malgrat interpretacions interessades, l'ACN ha viscut de renda fins avui de la innovació tècnica i de l'objectiu estratègic inicials, obtenint-ne una rendibilitat miserable malgrat que el pressupost anual ha passat d'un milió de pessetes a tres milions i mig d'euros en el pas de poc més d'una dècada.

Dels molts errors comesos per l'ACN des que la propietat va passar de la CCRTV a mans del govern (sector ERC), els més imperdonables van ser el de la deslocalització i el de la renúncia al teletreball. El desmantellament de la seu central de l'agència a Girona per traslladar-la a Barcelona va ser, a banda d'un exercici de centralisme en el més pur estil del que Madrid ha aplicat des de sempre a l'Estat espanyol, un desconeixement absolut del que signifiquen la nova economia i les TIC; a més d'una renúncia inexplicable a la possibilitat de reequilibrar el país i de consolidar noves capitalitats (un fet inexplicable venint d'ERC).

Ara que l'ACN ha caigut a la categoria d'una agència vulgar, CiU té el repte de liderar-ne l'ascens i tornar al projecte modern que, entre negligències i mirallets de colors, s'ha malversat.