Un sol que somriu

Aquell adhesiu amb una cara dibuixada d'un sol somrient i amb el lema “Nuclears no gràcies” que els progres dels anys setanta i vuitanta van popularitzar i que durant un temps vaig portar clavat darrere del meu Citroën 2 cavalls, avui és més vigent que mai. Ahir a Barcelona el miler llarg de manifestants que es van concentrar en contra de l'energia atòmica utilitzaven els mateixos lema i símbol. Una vella reivindicació que ja han fet seva els nostres fills, conscients que les generacions futures hauran de lluitar contra els efectes de les nuclears. Just quan fa 25 anys de l'accident de Txernòbil i quan estem patim el desastre de Fukushima, escolto estupefacte com en nom d'una crisi que tot ho justifica polítics i reputats economistes –que van ser incapaços de predir la crisi econòmica– ara reivindiquen l'ús de l'energia nuclear. El que em deixa astorat és què ningú es prengui seriosament les energies alternatives malgrat que hi hagi informes com un de Red Eléctrica que ens diu que el passat mes de març l'energia eòlica va ser la font que va produir més electricitat a tot l'Estat espanyol. L'eòlica és massa barata?