Un somni secret

Som a la primavera, i ara, amb la calor, tot coneixement comença amb la percepció sensible. Sense tocar, veure o olorar, no podem pensar en res. Si ens manca un sentit, tampoc no tenim els coneixements corresponents. No cal ser Aristòtil per saber que un cec de naixement no coneix els colors. Com passa quan ens enamorem, la il·lusió elabora una imatge de l'objecte conegut que encara conserva la seva essència. La fantasia és un record de la sensació que ara és absent però que ha estat present (encara que fos un somni o un flaix fugaç).

De vegades ens enamorem d'un rostre o d'un gest o d'uns ulls que només hem vist una vegada i la nostra fantasia ens enganya i ens fa creure, insistent, que el coneixem de sempre. Un somni dolç i alhora atrotinat que ens confon i ens aboca al més gran dels desenganys. A aquesta casuística ja prou complexa, s'hi afegeixen el desig i la memòria, selectiva, traïdora.

Somniar en secret és bo (si no ens convertim en l'Alícia de Lewis Carroll i acabem caminant amb un conill blanc amb rellotge de butxaca o d'una tortuga amb cara de vaca). Desitjar algú des de l'espai privat que a tots ens cal alimentar no fa mal i és altament creatiu: “Amor meu, sempre hi seré... Com ho dubtaves?”, diuen els Manel. Una construcció mental sempre parteix de la realitat de l'estómac, del trasbals, de l'aclaparament, de la llum que hem detectat en un instant més o menys efímer.

I ens agrada recrear aquest moment i fer-lo créixer dins nostre: llavors creem una ficció, construïm una trama a voluntat. Hi inserim nous personatges, diàlegs inexistents que provarem de fer reals lluny del racó de la ment, accions intenses gairebé sempre favorables pel jo, erotisme i suor. Amb tota aquesta feinada, hem passat una estona ben distrets i hem exercitat la nostra vena creativa. Alguns ho escriurem en pàgines de novel·les; d'altres, s'ho quedaran per ells, per als seus somnis secrets; hi haurà qui tornarà a desitjar la seva parella i, finalment, els valents es llançaran de cap a demostrar que la realitat sempre pot superar la ficció.