No és tant qüestió de diners

Quan aquestes pàgines siguin impreses, la gent anirà plena del que ha passat amb el Barça ahir a la nit. Si no ens han fet la pirula, el més normal és que la majoria ens mengem la mona més a gust que ningú. Però parlant de pirules, la que més m'ha xocat aquests dies és la que ha fet el metge del Joan XXIII de Tarragona, que va carregar a les retallades governamentals el seu oblit a l'hora de reservar una sala d'operacions. Per què i com poden passar aquestes coses? Pel que he anat veient, més que problemes de diners, que també hi són però menys del que ens pensem, del que patim en determinats serveis públics és de desordre, de desorganització i de manca de control i de comandament. La sanitat, com l'ensenyament, és un pou sense fons on la despesa no té límit. L'estatus dels metges, la feina dels quals cal valorar molt però no deïficar, s'aprofita d'una reverència social que no hauria de ser impediment perquè els gestors del sistema procuressin per l'estalvi, la racionalitat i el no estirar més el braç que la màniga. Aixecar la bandera de la qualitat del servei per defensar prebendes ben discutibles em recorda els universitaris que, quan no tenen més arguments, s'amaguen darrere de l'escut de l'autonomia universitària, com si la sanitat o la universitat públiques no fossin organitzacions al servei de les persones que les paguen i no dels que hi treballen cobrant.