Piqué

Les teves paraules han fet la volta al món. Tu ho has desmentit a posteriori, però segons un conegut diari esportiu de Madrid, solvència contrastada, vas cridar, al túnel de vestidors del Bernabéu: “A vuit punts, a vuit punts! espanyolets, ja us hem guanyat la vostra lliga espanyola, que us donin pel...” I encara vas afegir uns comentaris plens d'afecte per als rivals i per a la monarquia; “Espanyolets, ara us guanyarem la copa del vostre rei!”

Pot ser ben bé que no hagis pronunciat mai els mots que se t'atribueixen. Pot ser que no en siguin una transcripció gaire exacta. O pot ser que sí, que retratin les teves expressions... no ho sabrem mai. El cas és que resulta versemblant. Ningú no hi ha posat fre dient que no és creïble, que tu no ets així o que no hauries fet mai una cosa així, ningú no ha exclamat que coses així no es diuen mai als vestidors, que quan abandoneu el camp tot són mostres d'amor cap a Espanya i el rei.

És obvi que un equip de futbol no és un món del tot divorciat del carrer. Els catalans de vint anys no són tan diferents, juguin o no a futbol, guanyin o no molts diners. I tu, Gerard, ets fill del teu món i de la teva gent. És lògic que diguis el mateix que es diu a qualsevol bar o qualsevol platja del país. I és curiós que ningú t'acusi de ser estrany, marcià o estrambòtic. Si de cas t'acusen de dir el mateix que es crida, amb molt més mala bava, als estadis plens a rebentar. Les coses s'han polaritzat, què voleu, és així. Ara l'única incògnita és saber què en pensa la Shakira.