Crim de lesa majestat
Imaginem la situació en què un home, en estat d'excitació o eufòria, agafés un fill en braços des de dalt d'un autocar de dos pisos, el deixés caure des d'aquella altura (uns cinc metres) sobre la calçada i, a continuació, les rodes del vehicle aixafessin el nen i patís lesions greus o la mort. L'autor dels fets seria encausat. Potser per homicida en grau de temptativa, o per homicidi involuntari o per homicidi imprudent..., però la pregunta és: seria encausat?
Si la resposta és que sí, caldria preguntar-se perquè el cas succeït la setmana passada (substituint el pare pel jugador Sergio Ramos i, el fill, per la copa de Sa Majestat el Rei) no s'ha pres en compte d'ofici, per l'Audiencia Nacional, una institució que s'ha caracteritzat sempre pel zel a perseguir delictes de lesa majestat.
La copa del Rei (incloent-hi l'escut, que evoca la reialesa espanyola, i amb la inscripció clara de referència al rei) és un símbol de menor entitat que unes fotografies de revista, que unes vinyetes, que un comentari editorial o que unes declaracions en un míting?
El jutge Fernando Grande-Marlaska, capaç de sentenciar que cremar fotografies del rei és delicte, no troba delicte estampar la copa del Rei sota les rodes d'un autocar?
Els mateixos mitjans de comunicació que s'afanyen a destapar presumptes injúries contra la corona i delictes contra el Codi Penal (art. 491. “de cualquier forma que pueda dañar el prestigio de la Corona”), pel que fa a la corona atropellada, s'han afanyat a situar el cas en l'apartat de les anècdotes i les imatges d'humor. I els mitjans de comunicació catalans, també: humor i entorn esportiu.
Potser ens ho podríem prendre com a burla i divertiment, si no fos perquè en els últims anys, un bon nombre de ciutadans bascos i catalans, però també d'altres nacionalitats i territoris de l'Estat, han rebut condemnes de presó i multes per delictes de lesa majestat.
No sabem si aquesta setmana, a la Sarsuela, la família que hi habita s'ha disgustat amb l'afer de la copa, i si ho han resolt amb un simple: “No ens tiren daltabaix i ens atropellen a nosaltres; són trossos de metall, ja en farem pagar una altra”.
