Pensant en el partit de demà

Com que ja feia temps que el Barça ens tenia ben acostumats, la derrota de la final de la copa del Rei va sorprendre desagradablement molts dels incondicionals culers: un gol aïllat del Reial Madrid en la pròrroga va decidir el partit. Demà, Barça i Reial Madrid es tornaran a veure les cares, i llegeixo que allí no els ha fet gens de gràcia que per aquí es comentés no sé què davant la possibilitat que el matx l'arbitrés un portuguès. En canvi, sí que els fa gràcia que el senyor Mourinho posi en dubte l'honorabilitat dels àrbitres quan el seu equip s'enfronta amb el de Pep Guardiola, comentant que gairebé sempre juguen deu blancs contra onze blaugrana. Però no només és Mourinho qui deixa entendre suposats favoritismes. Uns dies abans de la final de la copa, un gasetiller del diari El Mundo que signa Erasmo (pseudònim del periodista José Luís Gutiérrez) escrivia sota el títol Guardiola, i no tradueixo: “Está en el secreto, como aquel cardenal ateo, del impúdico favoritismo arbitral; gubernamental; político; mediático. Que protege (invisible placenta impenetrable) al Barça”. Més clar i contundent no podia ser el col·lega Gutiérrez. I acabava la seva columneta cometent un error de predicció: “qué gangsters con silbato / perpetrarán / los próximos atracos”.

Pep Guardiola havia dit, referint-se als èxits del seu equip, que el Barça no podia guanyar-ho tot permanentment, i que un dia o un altre li tocaria perdre. Així va ser ara fa una setmana, en un partit en què el totpoderós Reial Madrid només va poder fer un gol a Pinto, i en el temps afegit. Això, malgrat el sucós fruit que li va reportar, diu molt poc d'una àmplia nòmina de jugadors acostumats a golejar el rival. El Barça no té, ara mateix, en nombre, una plantilla com la dels blancs, i dels que disposa, n'hi ha que estan recuperant-se d'algunes lesions i demà no podran jugar. Això no obstant, els jugadors que estan bé no perden l'esperança ni la seguretat en el seu estil de joc. Fan com nosaltres.