Sí al copagament!
Diada de Sant Jordi. Col·laboro amb una entitat cultural... Ei, que s'ha de penjar una pancarta damunt la parada! Ah, sí? Doncs som-hi. Agafo una escala, ni la lligo i cap amunt. L'escala rellisca quan sóc a dalt de tot... i cap avall. Fins aquí els fets. A veure, ara l'informe. Recompte de lesions: hematomes diversos, una pota ranca, costelles masegades i una fissura al maluc. Recompte de serveis mobilitzats: una ambulància amb dos sanitaris, tres portalliteres, dues infermeres, un radiòleg, un metge de guàrdia i medicaments diversos. Impressió general del personal del Santa Caterina de Girona: atenció excel·lent. Impressió general: fotut burro, un altre dia asseguraràs l'escala o te la faràs aguantar per algú?
Em pregunto quant ha costat a la sanitat pública la meva imprudència en horari no laboral. Sí, és clar, ha estat una acció benintencionada i altruista, però al capdavall també una manera de fer temerària i poc reflexiva. Què en traurem de treballar cívicament si al final al país li costem tants quartos per ser uns cívics ximples? En temps de crisi el ciutadà es mereix més que mai uns polítics amb cap, però també els polítics es mereixen uns ciutadans que no pensin amb els peus, que reclamin gratuïtat sanitària però també sentit comú preventiu. Bé, doncs, conclusió final: en el cas que ens ocupa, senyor conseller, quant li dec?
