Les Borges al mapa

Badalona i Manresa són bàsquet. Granollers és handbol. Terrassa és hoquei sobre herba. Sant Boi és rugbi. Reus, Sant Sadurní, Vic, Sant Hipòlit, Vilanova i unes quantes poblacions més són hoquei sobre patins. La Barceloneta i Sabadell són waterpolo. Puigcerdà és hoquei sobre gel. I des de la setmana passada, les Borges Blanques és tennis de taula. Ho és gràcies a una feina ben feta que pren volada amb el títol de lliga assolit pel DKV Borges, un èxit fruit d'anys de trajectòria i que comporta per al club de les Garrigues dos valors afegits. Un, ser el primer club de les comarques de Lleida que guanya una lliga de la màxima categoria estatal de qualsevol esport; i l'altre, recuperar per a Catalunya un títol que els avui extingits clubs de Barcelona, sobretot el 7 a 9 del passeig de Gràcia, havien dominat en exclusiva durant el primer quart de segle de la competició, però que ara feia el mateix temps que no coneixia un campió català. L'èxit del CTT Borges rau en el fet d'haver bastit pas a pas un projecte en el qual l'ambició d'arribar lluny i el fet de no tenir pressa han caminat junts, com ho han fet també els patrocinadors, les institucions i la vila. No es reuneixen mil persones en un pavelló de tennis de taula així com així. Entre els noms propis, l'empenta i la convicció del president Enric Vall, el compromís dels jugadors Marc Duran, Hu Bin i Kou Lei, i l'experiència aportada per l'entrenador Josep Maria Elias, que temps enrere ja havia fet el miracle de situar la petita vila de Bagà al mapa de referència de l'esport català. Un mapa en el qual el Barça és el país, però no tot el país és el Barça. Hi ha altres realitats, i també hi ha coses que no canvien mai. Diumenge, el Fotoprix Vic va perdre la lliga femenina contra el Cartagena, notícia de la qual se'n va fer ressò el diari Marca. Del triomf del Borges en la masculina, ni paraula. Sigui del totpoderós futbol o del modest tennis de taula, sempre hem d'acabar parlant del mateix.