Suprimir les diputacions
Fa quasi un any vaig publicar, en aquestes mateixes pàgines, un article titulat Suprimir municipis on plantejava la necessitat de fusionar municipis per tenir un mapa català d'ens locals més racional que suposi menys burocràcia, dispersió i despesa, i alhora permeti optimitzar els recursos econòmics, els serveis i el personal. Aquesta idea, que ja apliquen països avançats com Suècia o Finlàndia, és quelcom que també aquí acabarem fent, tot i que seria injust carregar els neulers únicament sobre la baula més feble de la cadena burocràtica. És hora també d'afrontar el futur de les nostres quatre diputacions, sobretot en vigílies de les eleccions municipals del 22 de maig, durant les quals també escollirem els nostres diputats provincials, encara que una gran part de la població no ho sàpiga. Les diputacions van néixer formalment amb la Constitució de Cadis del 1812, tot i que no van ser creades fins al 1836. Després de 175 anys de funcionament, doncs, potser seria hora de repensar-ne el sentit.
Les diputacions es regeixen per un sistema polític opac, poc transparent i per elecció democràtica indirecta. Quants de nosaltres sabem dir a quin partit judicial vivim? Quants de nosaltres podem esmentar més de dos diputats provincials de la nostra demarcació? Quants de nosaltres sabem a qui presenten els nostres partits per ocupar les dotzenes de càrrecs en joc? Quants de nosaltres sabem cada quan hi ha un ple de la nostra diputació i quants diputats el formen? No cal fer-se més preguntes per capir que estem parlant de l'administració menys transparent de totes les que tenim.
Suprimir les diputacions no és cap utopia. De fet, hi ha territoris de l'Estat espanyol on ja no existeixen i no s'ha obert la terra ni els ha caigut el cel al damunt. Les comunitats autònomes uniprovincials van liquidar les diputacions fa molts anys, i no són pas poques: Madrid, Múrcia, la Rioja, les Balears, Navarra, Astúries i Cantàbria no tenen diputacions. En tots aquests llocs els governs autonòmics han assumit les competències de les diputacions i llurs ciutadans tenen un estrat administratiu menys que nosaltres. A les Canàries tampoc no n'hi ha perquè tenen el seu particular sistema dels cabildos, mentre que al País Basc sí que n'hi ha, però són diputacions forals amb competències impositives i fiscals. I amb elecció directa, per cert.
El tronc central del catalanisme reclama, des de fa dècades, la supressió de les diputacions. CiU, ERC i ICV ho demanen des de sempre, tot i que a vegades el tacticisme polític els ha fet oblidar aquesta reivindicació històrica i han entrat en el joc de majories per controlar els ens provincials. És legal i legítim, però a vegades sembla que es facin trampes al solitari.
El debat sobre el futur de les diputacions no és una dèria catalana ni de les nacions perifèriques de l'Estat. La seva pèrdua de sentit ha estat percebuda a la mateixa capital del regne. L'expresident Felipe González deia fa un temps que les diputacions ja no tenen sentit atès que les seves competències poden ser assumides pels governs autonòmics. També el ministre de Fomento i número dos del PSOE, José Blanco, ha apostat públicament per suprimir-les. Izquierda Unida (IU) també en defensa la supressió, com també ho demana UpyD, per esmentar dos partits que són el dia i la nit. Fins i tot alguns dirigents del PP, com Alícia Sánchez-Camacho, han demanat obrir el debat per evitar duplicitats burocràtiques i reduir el dèficit.
