Dharma

Us prendreu un respir, heu dit. Teniu necessitat de descansar i de pair tot el que heu fet fins ara, que no ha estat poc. A mi em sabrà greu, sempre donava una certa seguretat saber que tenies la Dharma a un cop de telèfon, però ho entenc. Fa molt de temps que la campeu, i correu el perill de convertir-vos en aquells músics que persegueixen l'eterna joventut en una edat en què comencem a ser més a prop de l'eternitat que de la joventut.

La Companyia Elèctrica Dharma sou un referent. Heu marcat els moments de tota una generació. En les hores importants sempre hi heu estat, fent de banda sonora del país. Potser no heu estat els més venuts, ni els més escoltats, ni els més televisius. El que no es pot negar és que us heu convertit en uns dels més característics. Si algú ha marcat estil propi, heu estat vosaltres. Avui hi ha un so Dharma que és inconfusible, i qualsevol que us senti tocar, encara que no conegui la peça en concret, sabrà que hi sou al darrere.

Tenir una forta personalitat musical és una de les coses més difícils i valuoses que hi ha. Per descomptat, un estil pot agradar més o menys; ara bé, el que no ofereix discussió és que deixar una marca pròpia a les orelles de la gent és a l'abast de ben pocs músics. No sé si quan vau fer la vostra proposta de fusió, entre la tradició catalana i la cosa elèctrica, éreu conscients del que fabricàveu. Ara mateix segur que en sou, i podeu dir amb el cap ben alt que heu fet història. Descanseu tant com vulgueu, però torneu ben aviat amb les piles plenes.