Guillem

Després d'algun futbolista, tu seràs l'home més televisat de la setmana. Milions de britànics, però també gent dels quatre racons del món, estaran pendents del teu casament amb Kate Middleton. Ens tornem a preguntar si casa teva, la dels Windsor, té tan poca entitat que et cal recórrer als numerets de torn –i la resposta de nou és que sí–. De fet, si n'excloguéssim els casoris reials, no està clar quins signes d'identitat i fenòmens de masses conservaria la identitat britànica.

Aquest cop la polèmica ha esclatat amb motiu de la llista de convidats. M'ho podies haver demanat a mi o a qualsevol altre que hagi passat per l'experiència, i t'ho hauríem dit; els conflictes de debò, els que alcen passions i provoquen cataclismes, radiquen en la diplomàcia familiar i en les llistes de noces. Certament, la dimensió política t'ho complica tot, atès que mentre es conviden alguns xeics amb currículums més que galdosos en matèria de drets humans, se n'exclouen primers ministres produïts per les urnes com ara Blair i Gordon.

En fi, Guillem d'Anglaterra, paciència. Després de l'annus horribilis aquell, això serà bufar i fer ampolles. Convida qui vulguis, que vingui qui pugui, i que gent com jo ens puguem preguntar fins al final què diantre hi veuen els nostres compatriotes en una cosa tan xarona i intranscendent com el teu casament. M'agradaria pensar que en tu hi veuen precisament això: l'oportunitat per descansar de transcendència, de problemes i de gravetat, amb la teva estampa jove, ben plantada... i del tot supèrflua.