Articles

El cas del ‘paki' que responia en català

Fa vuit dies vaig explicar en aquesta mateixa pàgina el cas del cambrer britànic que viu i treballa a Catalunya des de fa tretze anys. Parla un català tan impecable que fins i tot diu “Déu n'hi do” amb una gran solvència. Però, ai las, l'home es pensa que la bona educació obliga a adreçar-se sempre en castellà als clients —majoritàriament catalanoparlants— i es disculpa quan se li escapa respondre en català. Avui atesto un cas contrari.

A Barcelona hi ha molts establiments regentats per orientals. En la parla quotidiana distingim entre els xinos i els pakis d'una manera genèrica, pel broc gros. Que siguin realment xinesos o paquistanesos els encarregats de cada tenda és, a efectes comunicatius, irrellevant. Observo que als basars de xinesos abunden les parelles joves que tenen fills, els quals aprenen el català així que van a l'escola i el parlen amb fluïdesa. És fàcil de comprovar per què la família sencera fa més hores que un rellotge a la botiga. No puc dir el mateix dels pakis perquè no ho sé. No veig mai dones i encara menys criatures als seus basars, però no és aquest el focus del meu comentari, sinó la confluència entre la llengua i l'esperit comercial.

Sóc a Ciutat Vella. Em crida l'atenció un producte que veig a la tenda d'un paki. Tot i que acostumo a adreçar-me sempre en català a tots els dependents i cambrers, em traeix el subconscient, que es considera en un territori multiètnic en què el castellà és la llengua franca. A la segona pregunta meva, el noi que m'atén em respon en un català més que acceptable. Té uns vint anys i, davant de la meva sorpresa, m'explica que és ell qui s'ha d'adaptar a la llengua del client i no al revés. Em diu també que si tothom se li adreça sempre en castellà no aprendrà mai la llengua de Catalunya, etcètera, etcètera. Desgrana un per un tots els arguments canònics. Regatejo una mica i li acabo comprant allò que m'havia encuriosit. Aquest xicot és més llest que la fam. L'instint de botiguer li confirma que si vols posar-te a la butxaca un interlocutor, parla-li en la seva llengua. És una veritat universal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.