La revolució tecnològica

Tots ens pensàvem que als països àrabs manaven xeics, dictadors, primers ministres, imams o reis, però ha estat el millor regal de molts anys haver descobert que mana molt més internet i Al Jazira. Celebrem-ho. L'equació és fàcil: a més ordinadors i més televisors, més difícil és que els despotismes aguantin. També, és clar, el de la religió. (Però això, quan es parla dels països àrabs, no es diu tan sovint, potser perquè volem ser respectuosos i perquè estem d'acord a deixar que “els pobres àrabs evolucionin”). De fet, l'equació és tan senzilla que costa d'entendre que els del Mossad i els de la CIA no ho hagin avançat bombardejant la població d'aquests països amb subvencions i ajudes perquè compressin ordinadors i televisors a dojo. Tan mals espies són? Entre nosaltres, han ofert aquestes subvencions i ajudes tots els bancs i totes les caixes i la cosa els ha anat funcionant raonablement fins que el món s'ha tornat boig i ha fet paf! I es veu d'una hora lluny que, gràcies a tants televisors i a tants ordinadors com tenim, la gent hem anat madurant, hem après a reflexionar i hem acabat tenint cada cop més personalitat i més opinions pròpies. Abans es deia que sense estudis i sense lectures era difícil que algú estigués prou format, que algú pogués arribar a ser gaire res. Avui, és més senzill, ja en fa prou connectant l'ordinador o el televisor. I el cas és que pràcticament tots nosaltres estem a favor d'aquestes grans masses d'àrabs que volen decidir en unes eleccions democràtiques. Seran tan lliures com vostès o jo. Però millor així, és clar. Tota manera, si m'han suportat fins a aquesta ratlla, sisplau, em facin cas i no estiguin connectats tantes hores.