Això no pot ser

Fa uns dies llegíem una informació segons la qual l'especulació financera internacional ha apuntat com a objectiu en els últims mesos tot de matèries primeres, cosa que n'ha fet pujar el preu extraordinàriament. És el cas del blat, que s'ha encarit un 69%; de la soja, un 36%; del blat de moro, un 74%; i del sucre, un 21%. Aquesta inflació artificial ha tingut efectes ben concrets en l'economia productiva global: des del juny de l'any passat ha exclòs 44 milions de persones de l'accés a aquestes matèries bàsiques per a l'alimentació i les ha abocades a la pobresa i la precarietat. El president d'una institució tan poc sospitosa d'anticapitalisme com el Banc Mundial ha advertit que, si els preus encara s'encareixen un 10% més, com és possible, això suposarà també 10 milions més de marginats i afamats. Com és lògic, els responsables de la depredació procuren dissimular el mal efecte que fa tot això –en aquest món en què les bones intencions gaudeixen de tanta publicitat per dissimular la mala llet profunda– tot dient que no en són pas només ells els causants, que hi ha hagut sequeres, inundacions i els efectes del temible canvi climàtic, i que què hi voleu fer si a la Xina i a l'Índia cada cop viuen més bé i la demanda creix exponencialment. Tot això, enmig de recordatoris a la llibertat total dels moviments de capitals i als beneficis que aquest dogma sagrat comporta per a tota l'economia planetària. Avui és 1 de maig i de vegades tenim la impressió que aquesta commemoració ha quedat una mica atrapada en unes formes i uns plantejaments d'altres temps. No és que l'1 de maig hagi perdut sentit. En té tant o més que mai. Les desigualtats i l'opressió en el món actual són escandaloses. El progressisme està en regressió i és ridiculitzat; triomfa el capitalisme més desvergonyit i imposa la seva llei. Per això a l'1 de maig ara cal fixar-nos en aquestes coses: uns quants moviments borsaris envien 44 milions de persones a la ruïna i a la fam. I encara sentim invocar la llibertat i ens diuen que vivim en el millor dels mons possibles.