Dèficits lingüístics

Tot i que l'ús del català en la justícia sigui pràcticament inexistent, pel titular del jutjat contenciós administratiu de Lleida, José Luis Magán, encara és excessiu. I no només en la justícia; per aquest home possiblement encara es parla massa català al món. El magistrat en qüestió, que ja ha provocat més d'algun disgust a l'alcalde Ros en ordenances sobre bars, ara, a resultes d'una multa de trànsit escrita en català, ha qualificat la Generalitat d'una simple administració regional espanyola, descortesa, mancada de solvència i que actua amb mala fe.

El jutge dóna la raó a un ciutadà madrileny que havia presentat recurs contra la sanció escrita en la mateixa llengua que no podia sonar al Bernabéu abans del partit de Champions per raons de seguretat: el català. Aquesta és bona. Fins ara sabíem que la llengua pot ser verinosa, o ligth, però en la gama dels desnatats, en els nous temps ja es parla de zero. I en aquest estadi, al zero és on volia deixar el Real Madrid, i la policia, el català a la megafonia. Finalment vam tenir els avisos previs de la UEFA, en la nostra llengua, abans del partit, però no un cop guanyat.

És un esperit enquistat en el pas del temps, que travessa règims, generacions i territoris. Nosaltres, els catalans, som els “pesats“ que deien Carmen Rico Godoy, o Quevedo, els 300 i els del manifiesto de cada deu anys.

Ara que tant es parla de dèficits, en la balança hi podem afegir aquest. D'aquí ve el valor de la campanya de l'associació de juristes en defensa de la llengua pròpia, que demana que quan anem al jutjat no canviem de llengua. És clar que ens trobarem el Magán de torn, però fer servir el català a l'administració de justícia és un dret que recullen l'Estatut i la Constitució i al qual la consellera Pilar Fernàndez Bozal sabrà donar suport. I d'aquí ve també que el lip-dup de la Plataforma per la Llengua, que promou el català com a llengua comuna, l'haurien de passar dimarts per les pantalles del Camp Nou, i a la final, en els marcadors de Wembley. Sense faltar al respecte ni a la seguretat mundial, és clar.