A Ferran Mascarell

Honorable conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya: us escric aquesta carta oberta perquè sé que sou un home receptiu i perquè, malgrat el gavadal d'afalacs que us ha plogut des del meu gremi, us tinc per un home sensible a la cultura, fet meritori en un conseller de Cultura, i passeu-me la ironia.

El cas és que l'emblema més paradigmàtic de la cultura catalana és el Teatre Nacional de Catalunya, que deu el seu nom al fet d'haver estat construït en un moment en què l'Espanya eterna badava, perquè altrament el seu nom hauria estat fulminat sota les ires del Tribunal Constitucional. Doncs hi ha dues sales, la Sala Gran i la Sala Petita, que, a part d'aquests topològics noms, no reten homenatge a cap dramaturg català, com sol passar en els teatres d'arreu.

Us volia recordar, estimat conseller, que fa poc ens va deixar Ricard Salvat. I és per això que us escric: per què no donar-li, a la Sala Gran, el nom de Ricard Salvat?

Em baso en el fet que Salvat va obrir les portes i les finestres de la dramatúrgia catalana, en uns moments en què als escenaris triomfaven Alfonso Paso i Lina Morgan, gent respectable, sens dubte, però démodés; també és cert que el teatre espanyol començava a despertar-se de la letargia franquista i que apareixien personatges de la talla de Buero Vallejo i Alfonso Sastre, sense oblidar l'esforç per recuperar el Valle Inclán dramaturg, tan corrosiu. Doncs en aquests moments un jove format a Alemanya ens ensenyava què es feia a Europa, representava Brecht o Piscator, i oxigenava el teatre català. I no sols això, sinó que va posar en escena el millor de les nostres lletres, des de Salvador Espriu fins a Mercè Rodoreda. Ensems creava l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. Malgrat tot, un home d'aquesta vàlua indiscutible es va sentir marginat tota la vida, fins a l'extrem que, tot i ésser un dramaturg excepcional, no va poder estrenar mai al Teatre Nacional.

És per això que crec, honorable conseller, que li devem alguna cosa. I la millor seria que la Sala Gran del TNC es digués Sala Ricard Salvat. Seria de justícia i aquesta decisió us honoraria a vós i a tots nosaltres.

Gràcies per llegir aquesta carta, us saluda.