Opinió

Taquigol

Dos centímetres

Dos centímetres, aquesta ha acabat sent la metxa que ha encès la bomba, que ha desfermat una de les situacions més lamentables que s'han viscut en els darrers clàssics i, alhora, la que ha generat un espectacle mediàtic vergonyós. Sí, dos centímetres va ser la manera amb què Josep Guardiola va resumir el partit de la final de la copa, tot subratllant que les petites coses et poden donar la glòria o treure-t'ho tot. Aquesta petita distància, al seu entendre, va ser la que va fer que l'assistent decidís que el gol de Pedro fos fora de joc i no el gol del Barça que, potser, li hagués donat el títol. Aquesta és la mateixa distància que dissabte va fer que un altre assistent s'equivoqués en assenyalar un fora de joc inexistent en el gol de Milito, amb el qual la lliga només estaria a un punt de distància del Barça. Aquesta també és la distància que va penalitzar el gol de Bojan l'any passat quan li'n van anul·lar un que hagués servit per impedir que la mentida en la qual s'ha convertit Mourinho s'estengués més.

Sí, tot arrenca, o més aviat esclata, en els dos centímetres, i les traces de malaltia que sembla que ataquen un entrenador que compareix, pocs dies després, per denunciar Guardiola davant l'opinió pública i posar en la seva boca coses que no havia dit, i alhora contamina tot el madridisme, inclosos els seus jugadors, els quals acaben repetint fil per randa aquesta immensa rucada, només capaç de ser creada en una ment retorçada.

El punt següent va ser un partit en què l'excés, un altre cop, de Pepe, violent fins a extrems inimaginables, va provocar la seva expulsió amb bon criteri. El decalatge de queixes i fúria a partir d'aquesta jugada, i en conseqüència un altre cop d'un mal perdre per part del madridisme, però escenificat en un vodevil pel seu entrenador, va arribar fins a l'episodi final: unes imatges de la falta del portuguès a Alves al Bernabéu en la televisió servides en clau de trampa, ja que s'hi subratllava el caràcter fingidor del futbolista del Barça més que l'agressivitat del madridista.

Informadors amb un llarg recorregut i referents per a l'equip, que de vegades sembla que hi treballin, van portar a terme un episodi vergonyós, atiant la mentida que Alves havia fingit. I d'aquí, la cirera del pastís: el Madrid demanant que mig Barça sigui sancionat i apartat de les semifinals per mals esportistes. I tot, després dels dos centímetres.

A l'altra banda, i amb potencial inferior quant a mecanismes de persuasió, el barcelonisme s'ha tornat a veure en una indefensió descomunal. Només queda la UEFA, igual que en el cas de l'individu de Liechtenstein que demanava una sanció per a Iniesta, desqualifiqui el Real Madrid i l'avergonyeixi públicament, i que aquesta nit el futbol posi tothom on ha de ser: el Barça a la final i el rival a casa seva.

a l'alça Tot o res. És la nit ideal per aniquilar tota aquesta mentida que s'ha construït. És la nit perfecta per posar fi d'una vegada per totes a aquest càncer que s'ha instal·lat en el sistema. I aquesta nit, el Barça ho té a tocar. Dos gols d'avantatge i un estadi que estarà al seu costat. Hi ha encara jugadors, malgrat la poblada infermeria. I encara hi ha futbol.
de baixada Allargar la Lliga. El Barça tindrà una mínima possibilitat aquest cap de setmana d'assolir la lliga, però dependrà del seu èxit i alhora d'una ensopegada del Madrid. S'hauria pogut estalviar passos si dissabte hagués fet la feia a Sant Sebastià. Malgrat un gol mal anul·lat a Milito, el ritme de l'equip en la segona part no va ser mereixedor d'un premi més gran.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.