Puta llengua

“El Punt Diari és una merda!”, era la primera frase de Josep Pla en una entrevista que aquest diari va publicar el gener de 1981. Un parell d'anys després, vaig començar a fer columnes d'opinió amb el meu llenguatge usual, que és força bast, i un dels motius que em resistís a ser més fi era que Pla era un clàssic, un exemple a seguir. Doncs no, periòdicament arribaven cartes al director en què se'm tractava de malparlat i barroer per utilitzar un llenguatge que –segons el parer d'alguns lectors i d'algun cap de l'empresa que m'instava a dir el mateix però en altres paraules– era fresc i viu si l'utilitzava la patum de Llofriu i intolerable si l'emprava jo. He hagut d'esperar més de vint-i-cinc anys, però per fi ha arribat el moment. El que no va aconseguir Pla –que el llenguatge col·loquial sigui ben vist quan es reprodueix amb lletra d'impremta encara que ho faci un mindundi–, ha arribat de boca de Pep Guardiola, amb el seu “Mourinho és el puto amo”. Com que de Pla tothom en parla bé però ningú no l'imita, mentre que l'entrenador del Barça sí que és un referent, ningú no gosarà titular: “L'economia d'aquest país és una merda” quan surtin les pròximes dades sobre l'atur, però no trigarem a trobar-ne de l'estil: “Botín és el puto amo” quan el Banc Santander difongui els seus beneficis. Per anar a contracorrent, ja no faré servir més les paraules merda i puto en les meves columnes, però si en surt alguna d'equivalent pregaria als lectors ofesos que no demanin mesures contra el meu llenguatge barroer, ja que en la nova etapa de correcció política que ha inaugurat Guardiola, referent de Catalunya en tot, ara s'ha de dir: “Voleu fer el fotut favor de parlar bé, que no costa una puta merda?”