En un dels possibles debats de les idees
Parlar de política al s. XXI amb paràmetres i conceptes ideològics heretats del XIX hauria de ser una feina complicada. Emmarcar les ideologies i les realitats polítiques, socials i econòmiques actuals a Occident dins de les etiquetes ideològiques genèriques d'esquerra i dreta nascudes a partir de la Revolució Francesa i desenvolupades durant la Industrial comença a ser una feina d'orfebre davant l'evolució, les branques de cada una de les ideologies i els matisos que una i altra línia política han anat desenvolupant al llarg dels anys adequant-se, de manera lúcida i encertada, a les noves realitats socials i econòmiques dels individus.
Podríem definir l'esquerra (amb els matisos que calguin) com un paraigua ideològic on es considera prioritari el progressisme i la consecució de la igualtat social mitjançant els drets col·lectius, circumstancialment anomenats drets civils. L'esquerra tendeix, amb un dret a l'intervencionisme de les administracions públiques, a defensar una societat aconfessional o laica, igualitària i intercultural. En canvi, podem també definir (altre cop amb els matisos que calguin) que la dreta propugna els interessos netament individuals, el lliure mercat i una visió tradicional, conservadora, religiosa i capitalista de la societat.
Dit això i situats en l'actualitat d'aquests dos grans paraigües on situem dreta i esquerra, la multiplicitat de branques que tenen una i altra ideologia política fa que allò que essencialment les diferencia (polítiques progressistes uns i conservadores els altres) quedi, segons els interessos i el moment econòmic, social i polític, diluït. Per tant, per poder tenir un discurs individual i anònim coherent que respongui al model de la societat actual caldria parlar, per evitar estar dins d'una etiqueta plena de dogmatismes i arengues irreals i anacròniques, de persones progressistes i/o persones conservadores. I també, sense oblidar la importància de la simbologia i els gestos, deixar en l'apartat dels ancestres si tots els de dretes viuen i pensen com rics (mentida en un bon nombre de casos de pobres de dretes) i els d'esquerres viuen i pensen com pobres (mentida també en un bon nombre de casos de rics d'esquerres).
Publicat a
- El Punt. Barcelonès Nord 03-05-2011, Pàgina 15
- El Punt. Barcelona 03-05-2011, Pàgina 15
- El Punt. Camp de Tarragona 03-05-2011, Pàgina 15
- El Punt. Comarques Gironines 03-05-2011, Pàgina 17
- El Punt. Penedès 03-05-2011, Pàgina 15
- El Punt. Maresme 03-05-2011, Pàgina 15
- El Punt. Vallès Occidental 03-05-2011, Pàgina 15