Dietes, esforç i racionalitat

A la XIV de les Lletres a Lucili Sèneca tracta “de l'esment que cal tenir del cos” i constata que “tenim un amor innat al nostre cos, del qual ens ha estat confiada la tutela”, i hi afegeix que “ens hem de comportar no com qui ha de viure per al cos, sinó com qui no pot viure sense el cos, un amor excessiu al qual ens neguiteja amb temences, ens carrega d'afanys, ens exposa a afronts”. La preocupació pel cos i la salut és lògica i tan vella com el món, però, com adverteix Sèneca, malament si s'exagera o s'orienta malament, perquè es cometen errors. Tothom vol llarga vida, amb salut i bon aspecte, és a dir, ningú es vol fer vell i estar gras, però com que vivim en una societat que confon felicitat amb, entre altres coses, absència d'esforç, les fórmules per assolir-ho han de ser còmodes i agradables. S'ha oblidat que “per presumir s'ha de patir”. Alguns fets recents ho evidencien. El proppassat 22 d'abril, Sandrine Cabut publicava al diari francès Le Figaro l'article Controvèrsia entorn de l'únic medicament contra l'obesitat al mercat. Aquest medicament, amb diversos noms, Alli, Xenical o Orlistat, té una certa eficàcia, associat a una dieta adient, perquè ajuda a disminuir l'absorció de greixos. No evita l'esforç raonable d'alimentar-se amb ponderació, però permet ingerir una mica de “propina” de greixos per fer-nos la dieta més agradable. Cabut es refereix a un estudi que indica que l'orlistat pot incrementar el risc de lesions renals. Les sospites sobre aquest fàrmac no són noves. Ja l'any 2009 l'Administració dels Aliments i Medicaments dels Estats Units advertia de possibles riscos per al fetge associats a l'orlistat. Que ningú s'esveri més del compte, perquè els medicaments sempre tenen, o poden tenir, efectes secundaris indesitjables, de la mateixa manera que no tothom respon igual a aquests efectes i les autoritats sanitàries ja diran si s'ha de prendre alguna mesura. D'altra banda, caldrà confirmar aquestes dades, però sembla que les solucions “fàcils” per combatre l'obesitat, prendre una pastilla i no haver de “fer dieta”, o fer-ne poca, no tenen sort, ja que altres medicaments amb la mateixa finalitat també han estat qüestionats o retirats del mercat.

La solució a l'obesitat, llevat d'excepcions, fins ara, rau en l'alimentació (i en l'activitat física), però molta gent segueix fugint de l'esforç de menjar amb equilibri i ponderació, fer exercici i tenir paciència, i s'apunta a qualsevol proposta que li prometi solucions fàcils i a curt termini. El dia del llibre d'enguany, un dels grans èxits de vendes ha estat el del mètode o dieta Dukan, malgrat que no té fonament científic i, com ha dit l'Associació Espanyola de Dietistes-Nutricionistes, és un mètode fraudulent i il·legal que, a més, suposa un risc per a la salut. Però els seus seguidors, alguns dels quals s'aprimen, de moment, perjudicant el seu cos, sense tenir en compte el que diu Sèneca, s'obliden de les dades científiques i fan cas de les afirmacions de Dukan, que en una entrevista deixava anar, entre altres, la perla següent: “Vaig descobrir que combinar proteïnes i verdura permetia aprimar-se als grassos sense passar gana”. Les nostres àvies ja li haurien pogut explicar que un bistec (és a dir proteïnes) amb verdura, efectivament, és un plat força assaciant i amb poques calories, però no van saber fer-se publicitat sobre aital constatació. La irracionalitat i el menystenir la ciència no acaba amb l'aprimament. La recerca de la llarga vida també ofereix exemples del mateix tipus. Ara resulta que un “elixir d'ou” poc menys que promet la vida eterna. Vet aquí que les mares de la nostra postguerra no anaven desencaminades quan ens donaven rovell d'ou amb sucre. No consta que hi hagi dades científiques sobre aquest producte, i la legalitat de promocionar-lo amb afirmacions d'aquest ordre és més que dubtosa, però la promesa de llarga vida sempre ven, sobretot si afegim la cursilada que té efectes antiaging, perquè es veu que les coses en anglès són més serioses. Segons s'ha informat, entre els que fan la dieta Dukan o prenen elixir d'ou amb fe, hi ha gent molt il·lustrada i d'elit, que segurament rebutjaria un aliment transgènic, per exemple, malgrat que la ciència indiqui que no representa cap perill per a la salut. O potser no. Algú ha dit que el dia que hi hagi transgènics que aprimin s'hauran acabat les pors. Ben mirat, si algunes elits fan cas de pràctiques tan poc racionals a l'hora de cuidar el propi cos, què no faran en altres àmbits, i així va el món.