La darrera trobada

Tot i estar convocats pel 7 de juny per aprovar les darreres actes generades i acomiadar-se del mandat 2007-2011, ha estat aquest dilluns quan s'ha celebrat l'últim ple de l'actual consistori badaloní, amb el pensament posat en la consulta del dia 22 i en l'interrogant sobre el futur immediat, uns en el ser o no ser municipal i altres en la segura nova opció fora de l'estructura de responsabilitat política. Al marge d'aquells que no aconsegueixin acta de regidor, que algun n'hi haurà, quatre regidors actuals –Paquita Teruel (PSC), Roser Castillo (PSC), Màrius García (ICV) i Mateu Chalmeta (ERC)– no són candidats a ocupar escó, després d'haver complert, des de diverses responsabilitats, una etapa de servei a la ciutat. El ple, doncs, significava l'adéu a un petit grup de gent entranyable.

Per tot, la sessió podia haver estat una trobada intranscendent, quasi de tràmit, però el soroll extern, en l'amplitud de l'expressió, no ho permeté. La campanya electoral fou present a la sala noble i, molt més, la remor d'una concentració de protesta, convocada a la plaça de la Vila, donava to al ple. Una primera part d'aprovacions ordinàries donà entrada a un calent debat sobre les retallades de contenció pressupostària que avui cauen d'arreu i que afecten tota la ciutadania, una discussió més pròpia del Parlament que no pas del consistori, però que forma part de les preocupacions més properes a tots els badalonins. L'ensenyament i la sanitat foren els temes estrella, acomboiats per tres paraules demanades des de la societat civil i amb intervencions de tots els grups municipals, on Carles Sagués (ICV) i Ferran Falcó (CiU), des de posicions divergents, feren excel·lents intervencions, ben completades en un segon torn per Ramon Riera (PP), que reclamà amb encert l'ús adequat dels conceptes. Uns i altres feren entendre, per activa o per passiva, la necessitat de reflexionar sobre el significat d'algunes paraules: dreta, esquerra, rics, treballadors, explotadors, explotats... quan les línies de frontera són molt més fines del que els sembla a alguns.

Com a fi de festa, intervingué Juan López Lozano, un veterà líder veïnal de reconeguda vàlua, que posteriorment adquirí fama com “el abuelo del sofà” quan ocupà la via pública assegut en un sofà i tallant la circulació, com a protesta per la poca atenció municipal a les necessitats del barri. “El abuelo” féu una llarga intervenció contra la suposada política xenòfoba de García Albiol (PP), entre transcendent i divertida, que facilità una brillant intervenció de García Albiol i fins i tot unes emotives paraules d'Ásun Garcia (EUiA). Juan López es guanyà l'admiració dels assistents i el respecte dels que, no pensant com ell, reconeixen el tarannà de qui estima sense fissures el seu barri.

Encara, en la darrera paraula pública de l'actual mandat, l'associació Els Genis reclamà atenció per la seva opció cultural. En el torn final de precs i preguntes, Jurado (PP) i l'alcalde Serra (PSC) mantingueren un frec a frec amb el carrer Saragossa com a protagonista, un debat on segurament l'alcalde tenia tota la raó però on la primera autoritat no sabé mantenir un to correcte en la seva intervenció, excessivament crispada.

El dilluns, abans de les nou del vespre, es consumà la darrera trobada. Part del públic ja havia abandonat, igual que els manifestants, que feia estona eren a les seves llars. Alguns càrrecs de confiança comentaven les jugades més sorprenents i tothom feia càbales sobre la composició del proper consistori i fins on podien arribar els canvis. El contrast d'opinions donava joc a diverses possibilitats i el sentiment generalitzat era que tot és possible. Si res no s'espatlla, el proper 11 de juny ens tornarem a trobar a la sala noble municipal per formar el nou consistori. Que tinguem sort.