Ussama

Sonarà estrany, però crec que l'execució del líder
terrorista Ussama ben Laden va començar quan una dona policia tunisiana va bufetejar un jove aturat que es guanyava la vida amb el seu carret de fruites i verdures. Ho recorden? Aquest incident va desfermar una onada de revolucions en alguns països àrabs, i encara cal veure com acabarà tota aquesta història.

L'onada revolucionària va agafar a contrapèl la minoria radical islamista, que semblen legió, però en realitat són pocs: el que passa és que criden molt. A les manifestacions, els joves no cridaven “Al·là és gran!” ni “Mori Amèrica!”, sinó que demanaven democràcia, llibertat i igualtat. És a dir, el fet que els revolucionaris àrabs estiguin mirant cap al segle XXI i no cap al XIII demostra que el missatge radical islamista, una manifestació més de la por al futur i al canvi, està acabat. Cert: cosa diferent és el que passa en els països islàmics que no són àrabs, com l'Afganistan i el Pakistan, aquest país on Ussama ben Laden s'ha estat còmodament amagat en un palau durant sis anys sense que els serveis secrets en tinguessin ni
idea, ves quines coses.

Així doncs, Ussama era més útil mort que viu. El gran líder terrorista s'havia convertit en un destorb. Per tenir una veu que,
de tant en tant, anava salmodiant amenaces des d'una cova que devia ser d'atrezzo no calia cansar-se tant. Per això els seus
el van deixar caure.

Aquests són els que em preocupen. Canviaran de discurs per aprofitar el malestar àrab? El que menys necessiten aquests països és un Robespierre.