Geronimo

No m'agrada fer festa dels assassinats, els homicidis i la violència, tot i que ara queda més políticament correcte horroritzar-se davant una ficció sagnant que d'una realitat cruenta si es parla en nom de la pau. Així ha estat l'eufòria festiva per la mort de Ben Laden, amb espelmes i signes de victòria. Hi ha un gra massa de celebració macabra. La fi del terrorisme i de les guerres només arribarà quan ens adonem que les morts violentes només són tolerables quan no ho són, com passa al cinema. Però s'ha fet a l'inrevés, d'una vella pel·lícula de l'oest en què s'aplaudia l'arribada del setè de cavalleria s'ha fet una realitat. Les casaques blaves han tornat per tombar Geronimo. No m'ha fet gràcia l'aire de revenja en un fet que hauria de ser un acte de justícia.