Tots de cul per terra
En diuen “ferrocates”, que és una manera col·loquial de referir-se als antics Ferrocarrils de Catalunya, avui de la Generalitat. “Ferrocates” sona a argot juvenil i no és estrany que la paraula hagi fet fortuna, perquè aquest mitjà de transport és el més utilitzat pels estudiants que van a l'Autònoma i a les escoles de l'anomenada part alta de Barcelona. Justament perquè van a la part alta, aquest tren se'l coneix tradicionalment com a tren de Sarrià, una expressió menys plebea que “ferrocates”, més adequada a la gente bien que viu en cases que tenen una porta per als senyors i una altra per al servei.
Tot i la democràcia rasa dels mitjans públics de transport, el tren de Sarrià té una ràtio de gente bien molt superior a la resta de línies de tren i de metro. Sempre t'hi trobes un home que es vesteix en un sastre de Londres o una dona que sembla que vingui de muntar a cavall i vagi a una partida de bridge. Hi abunden les adolescents a punt d'esquinçar la crisàlide dels uniformes mongívols de col·legis de noies i senyoretes, i també nois alts i ben plantats que es diuen Borja, Nacho i Álvaro. Els nois també van tots a l'una, amb els cabells domesticats per un mateix barber i vestits de futurs homes de negocis de la City.
Observo un grup de nois d'uns setze anys i em pregunto si són tots de l'Opus quan de sobte s'asseuen al terra del vagó. No els passa pel cap ocupar els seients buits. N'hi ha de sobres i, a més a més, està prohibit seure a les plataformes dels trens perquè això obstrueix notòriament el pas dels viatgers.
Però es veu que no els fa res arrossegar els culs dels uniformes per la immundícia innoble. A Sant Cugat augmenta la colla d'uniformats clònics, alguns dels quals van directament a terra. Hi estan habituats, és un estat natural del jovent que ha tingut una infantesa feliç sobre el parquet de guarderies i parvularis. Anar descalç i seure a terra són avui uns tics fortament arrelats, però jo em pensava que les classes altes no queien en aquestes ordinarieses. Sociològicament parlant, el tren de Sarrià és un aparador tan atractiu com la línia 1 del metro, la roja.
