Vergonya de propaganda

Encara no sé si ha estat un miratge o un malson: he vist el vídeo de propaganda electoral del candidat socialista a l'alcaldia de Barcelona, Jordi Hereu. Hi surt davant d'una pantalla d'ordinador, a casa, amb la seva dona i en un ambient distès i familiar.

Jordi Hereu ens diu dos missatges: que li agrada molt ballar, i que a casa seva han ballat sempre. I després ens informa que la cançó que escolten a través de l'ordinador li fa recordar els seus temps de vuitè d'EGB.

El vídeo acaba amb les sigles, el nom del candidat a l'alcaldia i un missatge que es dedueix de tot el que hem presenciat: evidentment, hem de votar Jordi Hereu.

No em preguntin per la relació entre el ball, l'EGB i la raó per la qual hauríem de reelegir l'alcalde de Barcelona, perquè més aviat em sembla un deliri. Dedueixo que els artífexs de la campanya han recomanat “humanitzar” Hereu, cosa de la qual es dedueix també que consideren que parteix d'una imatge “deshumanitzada”.

Només s'explica caure en aquesta absurditat publicitària, aquesta nul·litat expressiva, aquesta absència total de missatge i de proposta, si és perquè els assessors han detectat una preocupant distància entre l'home i el personatge públic.

Han considerat segurament que l'actual alcalde de Barcelona apareix altiu, entronitzat, potser arrogant, o simplement fred. I han buscat, al meu parer, la pitjor de les solucions: sobreactuar. Fer veure que cada dia entra una càmera a casa, que els enxampa per casualitat, que tenen temps de repassar llistes d'èxits musicals i que això és el més significatiu de la personalitat del candidat.

Fer un anunci val molts diners i cal administrar-los amb saviesa: sens dubte els socialistes barcelonins han considerat que això és el que més descriu la seva idea per a la Barcelona de la propera legislatura. A casa ballem molt.

L'enèsim insult, ho dic amb la mà al cor, a la intel·ligència dels votants. Em fa recordar vuitè d'EGB. Sap què passa, per exemple? Que jo també recordo quan anava a vuitè d'EGB: i ja aleshores feia anys que a la nostra capital governaven els mateixos.