Plany al mar

“Si una noia es pogués banyar nua al mar sempre que volgués potser es compraria menys bosses, no?”, escriu Milena Busquets al seu bloc de moda, en què fa gala d'una frivolitat desacomplexada i d'una saludable capacitat de riure's d'ella mateixa. Jo em conformaria a poder-me banyar al mar sempre que el cos m'ho demanés, ni que fos amb banyador: el nudisme ja us el regalo. Em conformaria a poder atrapar instants d'eternitat dins l'aigua, nedant cap a l'horitzó i fent el mort per sentir-me viva. A l'hora de la veritat em fa mandra entrar-hi perquè amb els anys m'he tornat fredolica, però la meva idea de felicitat va lligada al mar. L'estiu passat no m'hi vaig banyar ni un sol cop (fer turisme de ciutat té contrapartides) i ara mateix pateixo una síndrome d'abstinència que es pot diagnosticar d'un tros lluny.

Fa temps que els meus idealitzats banys d'aigua salada es veuen boicotejats per les plagues de meduses, que o són cada vegada més freqüents (per l'escalfament de l'aigua com a efecte del canvi climàtic o per vés a saber què) o bé és que abans no n'estàvem tan advertits i no érem tan conscients del perill que corríem. La felicitat dels ignorants, en diuen. No defensaré mai l'època en què les criatures anàvem en cotxe sense cadiretes ni cinturons de seguretat, però sí que enyoro, ves quina cosa, les platges lliures de banderes, on em banyava sense patir per les meduses autèntiques ni per les bosses de plàstic que juguen a confondre el personal.

Anava a suggerir que s'imposessin multes estratosfèriques als qui llencen bosses de plàstic al mar, però molt em temo que la proposta no tiraria endavant. Al mar s'hi aboca de tot i més amb una impunitat que fa por. Encara no ens havíem refet de la filtració radioactiva de Fukushima quan vam saber que ens hi havien tirat el Ben Laden, donant per fet que la immensitat oceànica era el millor lloc per desfer-se del mort i evitar conflictes. Pobre mar. Què ha fet ell per haver d'acollir el cadàver de l'encarnació del mal? Circula per internet el següent acudit: com que Ussama concentrat era dolent, dissolt en bilions de litres d'aigua marina es convertirà en bo, aplicant els qüestionats principis de l'homeopatia. Llançar el cos al mar podria ser un remei contra el terrorisme i la intolerància religiosa. I jo sóc el papa de Roma, això també.

“Mireu-lo fet una claveguera, ferit de mort –cantava Serrat en el seu Plany al mar–. Quanta abundància, quanta bellesa, quanta energia, feta malbé. Per ignorància, per imprudència, per inconsciència i per mala llet”. Seria fantàstic retrobar cada any el mateix mar de tots els estius.