Entre l'acte de guerra i l'execució
Felipe González va confessar recentment que quan era president del govern espanyol va tenir l'oportunitat de donar una ordre que hauria eliminat tota la cúpula d'ETA. L'exmandatari va confessar també que en l'últim moment no es va decidir i que sempre li ha quedat el dubte de si va fer bé o no. I és lògic que el dilema el torturi, perquè mai sabrà quants atemptats hauria pogut evitar si hagués donat la seva aprovació a l'operació.
També és probable que si Felipe González, en lloc de ser el president d' Espanya, hagués estat el president dels Estats Units, no hauria tingut tants escrúpols. Nomes cal donar un cop d'ull a la historia recent dels que han ocupat el Despatx Oval de la Casa Blanca per veure que normalment no s' hi pensen gaire a l'hora de prémer el gallet. I en això no hi ha diferencies ni d'ideologia, ni de partit, ni de caràcter, ni, pel que s'ha vist ara, de color de la pell. A l'enemic se'l persegueix a peu i a cavall, amb tots els mètodes i allí on sigui, encara que a vegades es fregui la il·legalitat o es conculqui la llei.
L'enyorat John Kennedy no va tenir manies quan va ordenar a la CIA que intentessin matar Fidel Castro. Ho van provar de totes maneres, enverinant-li el menjar, a trets, amb una pilota de beisbol bomba. Fins i tot varen dissenyar una crema d'afaitar que l'hauria deixat mec. Tot va fallar, inclosa la invasió de ls badia de Cochinos, un dels capítols mes lamentables de les relacions exteriors nord-americanes. Malgrat aquest full de serveis, tothom sap que Kennedy és un dels expresidents més estimats pels nord-americans. Però no cal anar tant lluny. Més recentment, Bill Clinton tampoc s'hi va pensar gaire quan va fer bombardejar per error un laboratori de medicaments al Sudan pensant-se que era un cau terrorista. George Bush fill no va parar fins que va veure Saddam Hussein penjat de la forca, com ara Barack Obama quan els seus soldats han crivellat a trets Bin Laden. La conseqüència sempre és una pujada en els índexs de la popularitat presidencial, perquè si alguna cosa no toleren els nord-americans és tenir un president dèbil. És per això que el clàssic debat europeu sobre la legitimitat d'unes operacions que sovint cavalquen entre l'acció de guerra i l'execució, a ells, ni els escalfen ni els refreden. Encara que el responsable de l'executive order sigui el penúltim premi Nobel de la Pau.
