Opinió

Les herències

Les herències, tant si són tangibles com intangibles i tinguin el calibre que tinguin, sempre comporten costos. Les patrimonials suposen, en algunes ocasions privilegiades (o no?), una càrrega, que encara que pugui ser benvinguda implica un esforç i un compromís econòmic o logístic que, a vegades, els hereus no poden assumir.

Les intangibles, aquelles que no es paguen amb diners ni impostos, també tenen costos. A diferència de les altres, les no palpables ens conformen, ens construeixen, ens desgasten com a individus i formen part, sense que ho puguem evitar i per bé i per mal, de la nostra manera de ser.

Si avui mateix preguntessin als meus fills per tota la moralina que senten una vegada i una altra quan els dono consells de com s'ha d'anar pel món, del respecte que s'ha de tenir a persones i institucions, del valor de l'esforç, de l'educació amb què cal relacionar-se amb els altres, de la importància de mantenir uns valors i unes normes que et serveixin de guia i que et permetin recórrer a elles per no sentir-te (un munt de vegades no ho pots evitar) perdut, dirien que torno, per enèsima vegada, a ratllar-los i a assumir el rol de mare pesada que no en té ni idea, del que realment passa en el seu món, i que desconeix, per que mai les ha tingut, les seves inquietuds. I, tot i que jo pensi que s'equivoquen, tenen raó. La mateixa raó que tenia jo quan considerava que totes aquelles xerrades i discursos al voltant d'una taula o les reprimendes que, moltes vegades merescudes, em guanyava formaven part d'una pressió inaguantable que, de manera injusta, no responia al que en realitat passava, al que jo feia, o al que jo era. Tenen raó ells. Tenia raó jo. I tenia raó la meva àvia, i la tinc jo ara (no estic segura que sigui sempre), quan, amb esforç i paciència, em deixava la seva herència vital amb la mateixa contundència que ho pretenc fer jo.

Educar és un paper esgotador i a la vegada fantàstic en què el millor que et pot passar és que no hi hagi data de caducitat. No admet defalliments i és l'única herència, la que no es pot comprar ni vendre, la que sense diners i sense que t'ho sembli, et dóna les estratègies i capacitats necessàries per créixer. Benvinguda sigui.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.