La transició egípcia esdevé amarga
Avui fa tres mesos i dos dies des de la caiguda de Hosni Mubàrak i, com era de preveure, moltes de les esperances que va despertar la revolta del poble egipci s'han esvaït. Influïts per d'altres transicions aparentment sense traumes, molts observadors van voler veure en la rebel·lió egípcia una nova versió de la revolució de vellut. En només tres mesos, el vellut egipci s'ha tornat paper d'estrassa.
Fa temps parlàvem del jeroglífic d'incerteses que planteja la transició egípcia vers una democràcia veritable. El jeroglífic s'ha complicat i encara no hi ha manera de desxifrar-lo. La concòrdia inicial mostrada pels oponents a la dictadura de Mubàrak ha donat lloc a un seguit de divisions que prefiguren un esclat de violència sectària i el possible triomf final de forces contràries a la democràcia. Un dels escenaris més temibles per al futur d'Egipte, el buit de poder, cobra versemblança. Han aparegut enfrontaments entre musulmans i cristians, atiats per un radicalisme islàmic cada cop més potent. Ja no són només els Germans Musulmans que centraven la persecució del règim de Mubàrak, sinó també els salafistes, encara més radicals, que defensen una involució del país vers els estàndards de la xaria, la llei islàmica retrògrada que posaria una mordassa de ferro sobre la complexa societat egípcia.
El que és indubtable és que les aigües de la transició egípcia s'han tornat prou tèrboles per atraure tota mena de pescadors interessats a provocar el caos. No es pot descartar que algunes de les forces desestabilitzadores gaudeixin de suports i finançament exteriors, de l'Aràbia Saudita o l'Iran, dos règims competidors que, tanmateix, comparteixen el disgust per la possibilitat d'un Egipte democràtic.
A més del risc de violència sectària i del buit de poder que els militars que van substituir Mubàrak semblen incapaços d'omplir, Egipte està immers en una brutal crisi econòmica i en una situació d'inseguretat agreujada per la manca d'un full de ruta que condueixi a les eleccions anunciades per al setembre.
En un moment en què l'onada de canvis al món àrab és a la corda fluixa amb la guerra civil oberta a Líbia i l'entestament de la dictadura siriana a negar les exigències de llibertat, l'èxit de la transició democràtica egípcia és cabdal per a tots els països del seu entorn.
