La lliga del futbol i dels valors

Ja està. Ja hi ha campió matemàtic. De campió futbolístic feia temps que n'hi havia. Ha estat una lliga memorable del Barça. No és fàcil guanyar-ne tres de seguides. No ho és tampoc guanyar-la en les circumstàncies en què s'ha guanyat. Responent amb tant i tant de futbol a les insídies, les mentides, les acusacions, les manipulacions, la ràbia, l'insult del segon de la fila i del seu entorn. Vuit jugadors que l'estiu passat van quedar campions del món a Sud-àfrica han liderat el Barça d'una manera modèlica al seu tercer campionat de lliga seguit. Els altres jugadors no han estat menys. Ha calgut molt i molt d'esforç, moltes ganes de glòria, molta capacitat per sobreposar-se a les dificultats naturals de qualsevol campionat però també a les artificials, a les males arts dins i fora del camp. No n'hi ha hagut prou amb el magnífic futbol que sap fer aquest equip. Ha fet falta també que competís d'una manera commovedora durant molts mesos seguits, com no s'havia vist competir mai cap equip que portés la samarreta del Barça. Moltes altres vegades hi havia hagut prou futbol per ser els millors, però no s'havien guanyat títols perquè en els moments més compromesos no es va saber competir com ho fa aquest equip.

Ha calgut també superar tota mena de dificultats que han plantejat els rivals: defenses multitudinàries tancades a darrere, equips que han pressionat la sortida de la pilota, davanters incòmodes, equips durs, altres d'inconformistes i valents, uns quants que han exigit el millor dels blaugrana, fins i tot algun que ha sabut trobar la clau i els ha derrotat. Partit rere partit, el Barça s'ha reinventat per trobar noves solucions als problemes vells i als nous. No només això. L'equip ha fet un tram central de temporada en què ha exhibit el millor futbol que mai ningú havia vist en tota la història del futbol. Que aviat és dit. Coincidint amb el moment en què tres jugadors blaugrana van acaparar el protagonisme del futbol mundial en l'acte de lliurament de la Pilota d'Or. Aquell dia i molts altres, venerables i llegendaris futbolistes com ara Luis Suárez no estalviaven elogis al futbol del Barça, amb l'obra mestra per a la història que va ser el 5-0 al Madrid del Mourinho més presumptuós.

I ha calgut també una nova exhibició de lideratge de Pep Guardiola. Exigit tàcticament per tota mena de rivals, ha aplicat un munt de variants sobre la idea central per pujar més graons encara en l'excel·lència futbolística que el seu equip exhibeix des de la seva primera temporada. L'equip ha tornat a fer gala de tenir una idea de joc i moltes maneres de jugar. Impossible per als contrincants. Pressionat fins a límits intolerables des de la sala de premsa per Mourinho, Guardiola també ha sabut aplicar amb pols de ferro el seu pla de no entrar en cap joc de contradeclaracions, de no alimentar la bèstia, de minimitzar el desgast col·lectiu assumint-lo ell, de no voler lluitar com un quixot contra els molins de vent de les forces mediàtiques madridistes. Com ha dit Ramon Besa a El País, Guardiola ha imposat la seva intel·ligència enfront l'astúcia de Mourinho.

Cada prèvia, cada jugada de cada partit, cada postpartit, tot ha estat molt sobredimensionat, però al cap i a la fi són factors que s'han de saber gestionar en l'alta competició. Però és que, a sobre, hi ha hagut l'episodi de l'hèrnia discal de Pep Guardiola i després el tumor al fetge d'Éric Abidal.

Amb tot això, aquest equip ha sabut fer que el futbol fos el protagonista per sobre de tot. No hi ha triomf del Barça de Guardiola que no sigui un triomf del futbol.

També dels valors. No cal fer-ne exhibicionisme ni un inventari. Només un detall. El primer que Pep Guardiola va fer quan va entrar a la sala de premsa de l'estadi Ciutat de València després del partit contra el Llevant va ser solidaritzar-se amb les víctimes del terratrèmol de Llorca. També ho va fer el president, Sandro Rosell, davant els micròfons. Primer la vida (i la mort), després el Barça, el futbol. No cal dir res més.

Abans hi havia hagut el partit. Poca història. Els dos equips van jugar en funció dels seus interessos, que al final eren compartits amb l'empat en el marcador. Un partit discret per culminar una lliga memorable. L'únic que queda és celebrar-la com es mereix: amb intensitat i compartint-la amb molta gent.