De qui són els 25 diputats socialistes?

Hi ha dies que la política espanyola s'imposa al debat municipal. Aquest fet es va fer evident aquesta setmana quan els vint-i-cinc diputats socialistes catalans van votar conjuntament amb el PSOE en contra d'anticipar el fons de competitivitat. És a dir, avançar els diners que l'Estat deu a Catalunya. Al PSOE li convenia votar-hi en contra perquè no volia visualitzar diferències entre comunitats autònomes. L'alcalde de Lleida, el socialista Àngel Ros, va decantar el debat a la qüestió municipal tot dient que si haguessin votat diferenciats el PSOE i el PSC “no s'enfonsaria ni l'Estat ni el partit”. Té raó. No hauria passat res.

Heus aquí que els socialistes catalans hauran d'apuntar-se la votació de dimarts per posar-la d'exemple davant el PSOE el dia que es decideixin a marcar diferències tot i que no ho tenen fàcil. Escrit va quedar fa uns anys que el secretari general del PSOE, Rodríguez Zapatero, va afirmar que els vint-i-cinc diputats del PSC catalans eren seus, i en concret del PSOE. Heus aquí la gran pregunta: de qui són els vint-i-cinc diputats aconseguits en el que va ser un gran èxit electoral del PSC? Ara mateix és una pregunta sense resposta i s'haurà d'esperar a les eleccions generals per saber la repercussió que tindrà la fidelitat electoral dels darrers quatre anys del PSC al PSOE.

De moment la repercussió és negativa per als alcaldes de Barcelona, Lleida, Reus, Tarragona, Badalona i per a la candidata de Girona, que lluiten per aconseguir vots i han de veure com la política espanyola s'imposa al debat municipal. De tota manera aquests fets segur que tindran menys impacte del que ens creiem polítics i periodistes. Més important és el poc atractiu que té la campanya electoral. Missatges simplistes que es difonen pels canals de sempre: mítings, vídeos, publicitat convencional, xarxes socials, utilització de les televisions públiques en forma de blocs electorals... Debats que són monòlegs. És a dir, una campanya avorrida per a tots aquells que no en siguin fans. Amb tot, hi ha un gran gruix de ciutadans que el 22 de maig ens vindrà de gust anar a votar els representants dels nostres pobles pels propers quatre anys.