Les eleccions més nostres

Estem en plena campanya de les eleccions municipals. Cada vegada que hi ha eleccions surten comentaris de tota mena i color. No interessen ningú, segons diuen els uns. Ja n'arriben a ser, d'avorrits, aquests polítics; no hi ha qui els aguanti, segons afirmen els altres. No caldria ni parlar-ne, si tot plegat ni els mateixos polítics s'ho creuen, el que diuen, hi ha qui es planteja. No m'invento res, coses com aquestes les he sentides i les sento cada dia. I de ben segur que hi ha alguna cosa de veritat en el que es diu. Amb tot, he constatat que, si algunes eleccions s'escapen en part de les opinions negatives de la ciutadania, són les municipals. La veritat és que no m'ha arribat cap crítica sobre el tractament que està fent el diari d'aquestes eleccions i, en canvi, sí que m'han manifestat molts lectors l'interès que els crea cada dia l'abundant informació que apareix en cada edició. A la meva època de treballador d'El Punt vaig viure moltes eleccions i recordo molt bé que les municipals eren les que més ens complicaven la vida. Cada poble, cada ciutat és una història diferent i, per tant, s'ha de tractar amb tota la seva especificitat. Parlant-ne amb la direcció de Girona –i el mateix podríem dir de les altres edicions–, m'han comentat que en aquest moment hi ha una quarantena de periodistes que treballen la informació de les eleccions locals. S'han programat 27 debats en els pobles i ciutats més importants. Quan acabi la campanya, s'hauran fet unes 200 entrevistes, que aviat és dit, però, a més, s'han realitzat anàlisis de les candidatures i els candidats, s'han fet perfils de persones, s'han buscat anècdotes, etc.

Una de les coses que m'animen i em fan pensar que podem creure en la professió periodística és que no cal dedicar a les eleccions espais concrets prèviament establerts com es fa en la televisió. Els responsables del diari són molt expeditius en això: valoren la informació per la seva importància, segons em diuen, i podria donar-se el cas que una candidatura molt important pel nombre de votants a la seva població, en un moment determinat, aparegui en un raconet i, en canvi, una altra d'un poble petit ocupi capçalera de plana, en funció de la notícia. Algú em diu que potser hauríem de ser més crítics amb les intervencions i els programes electorals. Penso que, en tot cas, la crítica s'hauria de fer al final del mandat. Ja sé que és una tasca molt complicada: no és fàcil analitzar programes i veure fins on s'han realitzat. Puc assegurar que cada dia estudio, perquè m'agrada i ho visc, els projectes que cada candidatura presenta, per tal que els votants els escullin, i en moltes de les propostes, a simple vista, t'adones que tot plegat és foc d'encenalls, però també n'hi ha de molt assenyats i possibilistes. I deixeu-me fer una constatació: en general, els candidats aquest cop són molt prudents, van molt en compte, saben que els ajuntaments estan en crisi permanent i no hi ha diners, com aquell qui diu, ni per comprar paper d'ordinador. I, per tant, trobo que les promeses són força realistes. Hem de reconèixer que s'ha acabat, almenys per alguns anys, tirar la casa per la finestra, i s'ha de ser molt concret i no estirar més el braç que la màniga. Crec que les candidatures que triomfaran seran les que posin imaginació en les promeses. Els ciutadans no ens mamem el dit. El dia 23 El Punt ens donarà els resultats municipi per municipi, una informació que s'agraeix, tot i que ara ja és més fàcil de fer. Sempre recordarem aquelles primeres eleccions municipals, poc temps després de sortir el Punt Diari, en què vàrem anar apuntant els resultats amb un bolígraf, i així va anar. Val la pena mirar-s'ho, és una joia d'hemeroteca.