Es van adonar que anaven nus
“Llavors la dona, veient que el fruit de l'arbre era bo per a menjar i feia goig de veure, i que era temptador de tenir aquell coneixement, en va collir i en va menjar; i va donar-ne també al seu home, que en menjà amb ella. Llavors a tots dos se'ls obriren els ulls i es van adonar que anaven nus. Van cosir fulles de figuera i se'n feren faldars”. Aquest fragment del Gènesi està copiat de la Bíblia catalana. Traducció interconfessional que s'ha posat recentment a la venda en una edició popular a preu de ganga (9,95 euros). Són més de dues mil pàgines, que inclouen il·lustracions de Perico Pastor, tot plegat imprès en paper bíblia, com és natural.
Fa dies que em ronda pel cap el passatge bíblic en què Adam i Eva s'adonen que van nus. És fantàstic que en el quilòmetre zero del llinatge humà la primera noció de culpa fos la vergonya d'anar despullat. Per un brusc sentit del pudor, abans que Jahvè Déu els condemnés a guanyar-se el pa amb la suor del front, els nostres primers pares van estrenar-se en la vida laboral cosint apressadament uns tapalls. Van esdevenir així el primer sastre i la primera modista. Més que ciència infusa va ser una mala consciència intrusa que encara dura.
Llegeixo als diaris que l'ordenança barcelonina que prohibeix el nudisme entrarà en vigor una setmana després de les eleccions. Aquest és l'aspecte menor, el major és que els cervells de l'Ajuntament barceloní acaben de descobrir que no es pot anar vestit o desvestit de la mateixa manera a tot arreu. Com Adam i Eva, han descobert de cop i volta que la nuesa pública ofèn. Ara s'adonen que els valors socials tenen un perquè i que s'ha de legislar d'acord amb la sensibilitat de cada moment. Que avui no es pot anar en pilotes a tot arreu ho sap tothom, excepte els polítics que viuen a la figuera. Ara, de sobte, gràcies a les eleccions, s'han posat a cosir tapalls normatius a corre-cuita. Aquest descobriment de la realitat és extensible a una classe política que sovint va tota nua i no se n'adona. Quan veus individus que fan declaracions solemnes per dir banalitats, els veus ben bé com el rei nu.
