El molt talent i el poc mercat
Tenim més talent que mercat. És una frase molt apropiada per estrenar el Cercle de Cultura, una criatura de la societat civil molt esperada que finalment ha vist la llum. És una afirmació del conseller Ferran Mascarell, que va oficiar el bateig d'aquesta entitat amb un discurs contra la desmoralització creada per un present massa complicat.
La idea d'una Catalunya talentosa com a conseqüència d'una reacció d'autodefensa d'un país allunyat durant segles de la política comença a ser una mena de veritat oficial que ens podria portar al carreró del cofoisme, si no som vigilants. En la reflexió de Mascarell no hi ha autocomplaença, justament pel fet d'associar aquesta opinió a una descripció de la dura realitat, la falta d'un mercat per donar sortida al talent. El mercat és el gran antídot del cofoisme i del discurs del conseller se'n deriva que creu en el mercat.
Molt talent i poc mercat, així viu o sobreviu, doncs, la cultura catalana. Les limitacions evidents del nostre mercat ens porten inevitablement a la qüestió de la llengua, no tant a la política lingüística, sinó a la llengua amb majúscules, o millor dit a les llengües de la cultura creada a Catalunya. El mercat cultural interior és certament minúscul per poder mantenir una industria creativa, rendible i competitiva. I el mercat exterior, sigui internacional o espanyol, ens enfronta al dimoni de la renúncia a la llengua castellana i el seu llegat que constantment remuga en molts racons del país. En aquest sentit, el conseller va plantejar un interrogant encoratjador: si canvia el paradigma demogràfic i tecnològic del país, com canvia la seva cultura?
“Allò que és, si no es conjuga amb allò que va ser, no permet cap previsió d'allò que serà”, digué Antonio Tabucchi en una conferència al CCCB, que va començar citant el títol d'un llibre de Carlo Levi: El futur té un cor antic. Mascarell no vol quedar atrapat en la presó de la trista realitat econòmica i planeja un acord nacional i un pla estratègic per construir un futur d'horitzó universal per a la cultura catalana. Però, quin és el nostre cor antic? És el de la Catalunya Gran del Consolat del Mar o el de la Renaixença? És el del país que acollia Vargas Llosa o el que atorga al nivell C de català el paper de salconduit?
