Medalles del passat

Sembla que no estava tan malament, el club. Al marge d'aquells que han begut fins a atipar-se d'una tradició en què la pela era la pela per sobre del rendiment esportiu, i que encara persisteixen en aquesta idea, la majoria de barcelonistes mira la salut de la seva institució també pels títols. Precisament en aquest apartat, el Barça té una salut envejable.

Part d'aquest èxit té molt a veure en un encert no gaire llunyà, i que per a molts barcelonistes que només viuen el dia a dia i per d'altres que es resisteixen a concedir res a l'antic govern blaugrana sembla que no ha de merèixer cap reconeixement. Home, no em negaran vostès que si fins fa quatre dies l'ànima nuñista del Barça encara ens passava per la cara que el club viu avui dia de les adquisicions i de les magnífiques decisions urbanístiques que es van fer potser fa un quart de segle, no deixarem de fer ara un exercici de reconeixement a aquells que van muntar quasi tota aquesta festa esportiva, que tan engrescada té la parròquia catalana.

Sense negar res a aquesta junta, que justament ha tingut la intel·ligència de no tocar gairebé res del que funcionava, no em negaran que aquell consell directiu liderat pel controvertit Joan Laporta no la va saber tocar de veritat en matèria esportiva. Oi que sí? Doncs aquest continua sent el fruit que va donar aquell conreu i aquestes medalles també pertanyen al passat. És qüestió de respecte, no de factures pendents de pagar. Fa anys, contràriament al crit ensordidor de molts, es van prendre un seguit de decisions esportives pel bé del Barça. I insisteixo, aquí hi ha els fruits i les medalles.

Si quan va ser el moment l'odi que destil·la una part molt petita però cridanera del Barça i canalitzat a través de les plomes dels de sempre va empènyer la institució a un veritable caos amb una moció de censura com a colofó, i tot per dos anys sense títols (quantes mocions retroactives caldria començar a interposar per equilibrar la balança?), doncs sembla adient que un cop fets fora de la institució a través de les urnes tinguem un sentit record per a aquells que un dia van saber el que era bo per al Barça.

I va ser bo perquè els fets així ho han demostrat i la gent està contenta amb el seu equip i el seu tècnic. Mai a Can Barça una manera tan encertada de veure i fer tan bé les coses ha merescut tant de silenci. Ah!, sort dels tribunals, dels seus jutges i de les demanden que pesen a sobre per «mala gestió» (?), que encara ens fan saber que existeixen, perquè potser ja els hauríem oblidat.