Wi-fi
N'estic fins al capdamunt. Aquell dissabte hi va haver tempesta a Tarragona. Resultat: l'aiguat va fotre enlaire el telèfon i per postres l'internet. El tema és que diumenge pobre de tu de poder connectar-te amb el servei tècnic, i és igual si es tracta de la companyia de tota la vida o d'un dels nous operadors. Dilluns començo a trucar al número gratuït de torn. I el de sempre, et toca torejar que és una gravació. Benvingut a la xarxa d'atenció al client de x. I comença el rosari de preguntes que respons pitjant una tecla del telèfon. Com el fix, nas tinc de plàstic, truco amb el mòbil que és tàctil. Què passa? Cada vegada que has de pitjar una tecla, veus com la pantalla ha passat al mode d'estalvi d'energia i has de ficar el password per tornar-la a visualitzar. I vés ràpid que del contrari la senyoreta gravada s'empipa, o pitjor, es talla la connexió. Al final aconsegueixes, no sense diverses interrupcions, parlar amb una operadora o operador que et fa un tercer grau. I tornem a explicar, ara amb un interlocutor humà, els nostres problemes existencials. Conclusió, obre una fitxa i et diu que en 72 hores tindràs la solució. I mentrestant què? Senyor operador, si l'avaria no és culpa meva i ni puc trucar ni navegar, això m'ho descomptarà de la factura del mes? Ho sento, senyor, aquest tema l'hauria de parlar amb el servei de facturació, i ha de trucar al telèfon tal. Però quan tindré telèfon i internet? Endevina endevineta...