‘Bonisme', un mite inventat per la dreta

Com ja era previsible, la immigració ha entrat en campanya, en la recta final cap al 22-M, de la mà del PP. I sobre aquesta tàctica populista m'agradaria apuntar algunes qüestions. En primer lloc que el PP, aquest partit que assegura tenir el mateix discurs arreu de l'Estat espanyol, no manté la mateixa posició quant a la immigració. En realitat tampoc en altres temes, ja que la seva postura sobre la corrupció no és la mateixa al País Valencià on governa Camps o a Andalusia on ho fa el PSOE. Però en el cas dels immigrats resulta evident que l'agressivitat que gasta el PP a Catalunya no la utilitza a Múrcia. I tinc la impressió que això és pel fet que els d'Alícia Sánchez-Camacho veuen el dur discurs contra la immigració com l'únic element que els permeti fer un forat en l'electorat català. Els elements clàssics com l'economia o el model social no donen fruit, perquè la clientela ja està ocupada per CiU. L'anticatalanisme dóna molts vots al PP fora de Catalunya, però ven poc aquí perquè la gent no acostuma a ser masoquista. I altres discursos demagògics com la il·legalització de Sortu i derivats tampoc no tenen gaire prèdica entre els catalans. Per tant, gairebé l'única escletxa que li resta és el discurs demagògic sobre la immigració que té com a principal laboratori Badalona. Ara bé, que sigui demagògic no vol dir que no sigui efectiu. En plena crisi econòmica, però també social i de valors, atiar la xenofòbia pot donar resultats. Però al marge dels vots que puguin aconseguir, ja fa temps que cal apuntar un èxit a l'estratègia de la dreta. El mite del bonisme. Aquesta idea de laboratori ideològic projectada socialment i que ha calat fort en el sentit que l'esquerra és a les antípodes de la dreta més extrema i no reconeix els problemes de convivència que existeixen en molts barris i pobles de la nostra geografia. Per suposat que aquests problemes existeixen i cal afrontar-los amb determinació. Però fins ara, mentre el discurs del PP no ha fet forat, la immensa majoria de grans ciutats en mans de l'esquerra han aconseguit superar a Catalunya una allau migratòria brutal. No s'explica sense el treball silenciós i enèrgic de molts ajuntaments catalans i de moltes entitats i col·lectius que treballen en xarxa que després de quatre anys de dura crisi econòmica i amb la incorporació de prop d'un milió i mig de nouvinguts a Catalunya en l'última dècada, malgrat els problemes existents que cal reconèixer, no hagi esclatat socialment el país. I en canvi és en les ciutats d'aquests abanderats de les solucions miraculoses, en el Madrid capital del PP, la seguretat i la convivència és una quimera i hi ha ciutadans que viuen en condicions infrahumanes en barris com La Cañada Real on ni la policia s'atreveix a entrar sinó és amb un exèrcit d'agents. Qui actua i qui no?