García Albiol

Em pregunto per què, quan podies haver estat un gegant de la política catalana, i potser espanyola, has escollit ser un nan ideològic. Tothom coneix els teus antecedents, els fullets discriminatoris que has publicat, les paraules incendiàries que has dedicat a la diferència. No calia insistir, no calia basar la campanya en això. Podies haver fet com els líders del teu partit, que disparen contra els que no els agraden als videojocs i després ho retiren.

Tu no, García Albiol, i em temo que en aquesta persistència xenòfoba hi has trobat el teu cul de sac particular. Has fet servei al partit; sempre convé tenir un estrident que exerceixi de flagell d'heretges, i que a l'hora de manar sigui desplaçat pel raonable de la pel·lícula. Però has posat en perill la possibilitat de fer pactes per l'alcaldia de Badalona que fa temps que acarones. Ara la resta dels grups poden pactar lliurement, tots amb tots; i la gent sap que hi ha moltes opcions vàlides, més enllà de la teva i la de l'alcalde actual.

A Badalona, el relleu ara és imaginable al marge de tu. I amb tu ja no és imaginable. T'has ficat en un racó residual i t'has carregat amb una llosa ben feixuga, no només per a les teves aspiracions locals, sinó per a qualsevol esperança de saltar al lideratge nacional. D'això no se'n diu ser poc ètic, ni poc correcte, ni poc guais. D'això se'n diu ser poc llest. I t'hi has ficat solet, amb la teva incontinència i la teva potineria. No t'ha ajudat ningú, simplement t'ho han permès, i ara el xou ha de continuar.