L'home tòxic
L'home tòxic surt al carrer encantat d'haver-se conegut, fa el posat de fatxenda de barri i està convençut que només ell diu el que la gent pensa i no s'atreveix a manifestar. És superb, de mirada altiva però de curta volada. Davant del mirall es repeteix els eslògans que dirà davant d'un auditori manipulat. Coneix l'ofici de l'encanteri i farceix el seu discurs de missatges apocalíptics amb l'únic objectiu de crear discòrdia entre la col·lectivitat. El seu hàbitat és la confusió, el seu estil barruer i la seva constant, la mentida programada. Acusa els pàries de la terra de tenir la culpa de tot i fa distinció aleatòria segons el color de la pell de l'immigrant. Ells són els causants d'haver portat malalties ja eradicades, misèria i inseguretat. Perquè roben, es colen a la fila dels serveis socials i porten els seus fills a l'escola pública.
L'home tòxic s'hi troba bé entre tanta obscenitat, li funciona poder assenyalar els més dèbils amb el dit justicier si d'això en pot treure un bon rèdit electoral. Els pensaments més reaccionaris fermenten en el seu interior abans de dir-los i quan l'escenografia, la llum i els taquígrafs estan a punt els aboca sense cap pudor. Ha creat un circuit intel·lectual entre la seva gola i el forat darrer. Lentament mastega les paraules, no fos cas que en una acceleració es mossegués la llengua i s'enverinés definitivament.
