Què està passant?

Han sorgit enmig de la quadriculada i mil·limetrada campanya electoral. I han descol·locat els partits, que ara miren de portar-les al seu terreny. Són les protestes dels indignats.

Un correu sense autor conegut convocava a una mobilització, just el dia després de la manifestació –dissabte– dels sindicats contra les retallades. Centenars de persones van atendre a diferents ciutats de l'Estat la crida feta des d'internet. Aplegades sota Democràcia Real Ja, les manifestacions han derivat en acampades. Començant per la de la madrilenya Puerta del Sol, passant per la de la plaça Catalunya..., Saragossa, Palma, Sevilla, Bilbao... se'n comptaven una quarantena, ahir.

Els reunits estan indignats –un dels referents és Stéphane Hessel, autor de l'al·legat Indigneu-vos!– amb el sistema polític i financer i han evidenciat el seu malestar a pocs dies del 22-M. Cita local a Catalunya, però no a la resta de l'Estat, ja que a molts territoris coincideixen les municipals i les autonòmiques. Els promotors no volen saber res dels partits.

Aspiren a mantenir les acampades com a mínim fins diumenge, tot un repte després que la Junta Electoral Provincial prohibís la concentració del vespre a Madrid, esperonant que fos més multitudinària.

Alguns sectors han intentat desautoritzar unes protestes que han agafat a tothom per sorpresa. S'ha definit els participants, despectivament, com a perroflautas. Però si un es fixa en les imatges descobreix un grup heterogeni, la gran majoria joves, més enllà dels habituals. Per què, que diria aquell? Contestava una dona anomenada Cristina fent pujar els colors als tertulians d'una ràdio pública que es mofaven dels manifestants. I sentenciava: “No és que els joves siguin antisistema, sinó que és el sistema el que està expulsant”. Una anàlisi a plantejar-se en un moment de malestar social evident i que protagonitzen, en part, gent jove formada, que no pot accedir a una feina per a la qual ha estudiat i, probablement, tampoc a un habitatge.

Amb les llums i ombres que pot tenir un moviment com el del 15-M, com a mínim hauria de portar a una reflexió. De tots, de tothom.