Del malestar a la indignació

A poques hores de les eleccions hi ha moltes raons per estar indignats. La campanya està plena d'exemples que creen desconfiança envers la classe política. Dilluns, el líder del PP, Mariano Rajoy, aplaudia el mallorquí Balza per haver netejat de corruptes les llistes de les illes Balears. Dimarts aplaudia l'imputat Camps a València, que ha omplert les llistes del País Valencià de noms dubtosos. A la seva trajectòria política, Rajoy ha tingut l'habilitat de posar una espelma al diable i una altra a Déu nostre Senyor. En aquest cas, quin dels aplaudiments ens hem de creure? El que Rajoy va fer per haver netejar els corruptes de les Balears o el que va fer davant de Camps?

La campanya està plena d'exemples d'incoherència com aquest, presentats en format de blocs electorals a les ràdios i televisions públiques que ataquen la intel·ligència i fan perdre credibilitat a la política. Hi ha raons suficients per queixar-se davant d'un 40% d'atur juvenil i quan s'escolta el ministre de Foment assegurar en campanya que els joves preparats en troben, de feina. Hi ha raons per anar a la plaça de Catalunya de Barcelona, a la Puerta del Sol a Madrid i on sigui per queixar-se d'una part de la classe política que està perdent credibilitat.

Res no té a veure la qualitat de vida social i política de Catalunya amb la que té Egipte. Però part de la ciutadania d'allà i la d'aquí reclamen el mateix: més democràcia. No n'hi ha prou de poder anar a votar cada quatre anys. És urgent la reforma de la llei electoral espanyola, que a la vegada es la que regeix a Catalunya perquè fins ara els partits catalans no s'han posat d'acord per tenir-ne una de pròpia malgrat les promeses fetes. De segur que tot plegat seria més engrescador si la reforma aconseguís que els mandats fossin limitats –no té cap sentit que un alcalde estigui més de deu o dotze anys al càrrec–, que hi hagués llistes obertes on el regidor o el diputat hagués de respondre directament davant dels seus electors i no davant de l'aparell d'un partit, i tants d'altres detalls. Ara per ara només ho poden aconseguir els que estan instal·lats al poder, que són els encarregats d'evitar que la ciutadania passi del malestar a la indignació.