Indignat

T'has acampat al bell mig de la ciutat, i cal admetre que has triat un bon moment. En vigília d'eleccions, ningú no té els sants pebrots de fer-te fora, perquè cap de les institucions no es vol arriscar a anar a les urnes amb fotos de garrotada. Això vol dir que tens un cert marge per ocupar l'espai públic, però que com a màxim diumenge se t'han acabat les colònies.

Has suscitat una pregunta que fa temps que corre en l'ambient. No tant qui ets i què vols exactament i què pretens; tot això té difícil resposta, vista la teva espontaneïtat. La pregunta que ara apareix per damunt de tot plegat és per què no havies fet res abans. Amb un atur de més del 20%, que es dobla entre el jovent; amb retallades a dojo; amb els lloguers i els preus pels núvols; amb feines ronyoses i l'emigració que torna, home, també era estrany que tothom es tanqués a casa amb un barrilet de cervesa a veure el fabulós casori dels prínceps de Windsor. Algú s'havia d'indignar, oi?

Amb tu a la plaça, apareixen les especulacions de sempre, i els càlculs sobre quins partits o actors socials empenyen les protestes. Doncs mira, indignat, no et conec del tot, però m'hi jugaria la pell que no tens ningú al darrere. Més enllà dels grups alternatius que ara comencen a entrar-hi, jo diria que això ha començat com les consultes sobre la independència o com les manifestacions de les ciutats àrabs. Amb un grapat de gent fent tweets. I això és el que més desconcerta el poder, o els partits polítics en general; que la gent corrent faci coses al marge d'ells.